Croniques Edetanes-logo

Croniques Edetanes

History Podcasts

Històries, historietes, embolics i romanços dels nostres pobles. El podcast del Camp de Túria.

Location:

United States

Description:

Històries, historietes, embolics i romanços dels nostres pobles. El podcast del Camp de Túria.

Language:

Catalan


Episodes

Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran

9/21/2023
Quarta Temporada – Episodi 4 (programa 31) La gran tempesta que visquérem en terres edetanes el 28 de setembre d’eixe any contada sobre textos de l'historiador edetà Josep Duran. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions Joan Bell-lloc, Vicent Galduf i Vicent Murgui. Producció Vicent Galduf. La Pixona ha passat, quatre gotes ha deixat. Ara arriba Barrabàs i el diluvi ha escampat. (A Llíria anomenen Pixona a la Montieleta, perquè cap al 8 de setembre solen caure quatre gotes, i a Benaguasil diuen Barrabàs a Sant Miquel perquè a final de mes, cap al 29 de setembre, solen arribar els grans diluvis.) ------------------------------ Estem a mitjan setembre, entre la Montieleta i Sant Miquel. Sembla que les portes del cel s'han obert de pint en ample, però no per deixar pas a uns alegres arcàngels i marededeus amb ganes de festa. No. S'han obert per deixar caure, de colp, tota l'aigua, llamps i pedra que tenien acumulada des de feia molts mesos, molts mesos de sequera i de calor infernal mai vista. Ara ho han amollat tot d'una, sense miraments cap a uns pobles que els veneren des de fa segles, sense pensar que, des de fora, ha arribat una gentada de venedors ambulants, artefactes de fira, xarraires de tómbola, artistes, músics i altres firaires que alegren els carrers de Llíria i les nits de Benaguasil. Res. Tot en l'aire, amb greus destrosses, als pobles i al camp. La gent dels nostres pobles edetans ja fasegles que s'ha fet a la idea i empoma, com pot, les malvestats i barrabassades que el cel o el centre meteorològic prediu per als nostres dies de "festa major". Davant la impossibilitat de canviar els designis divinals, mentre els Benissants de la Pedra miren cap a un altre costat, els llauradors de la Vallbona i del Camp de Llíria han assimilat a poc a poc la porga que, en forma de riuada i pedra, els toca aquests dies tardorals. Per això, en venjança, han rebatejat els seus patrons com "la Pixona" i "el Barrabàs", dues metàfores celestials i pluviomètriques que descriuen, més o manco, la quantitat de m3 d'aigua i pedra que els venen de "dalt"aquests dies de setembre. Però la cosa ja ve de lluny i els periodistes i cronistes en donen fe abundantment. Són moltes les notícies arreplegades als diaris, llibres i revistes sobre aquest tema. Per això, hem volgut recuperar i traure a la llum un magnífic text d'un magnífic cronista de Llíria, Josep Duran. Aquest prohom va ser un observador metòdic, entusiasta i minuciós del temps i el lloc on li tocà viure. Va regirar arxius, va col·laborar en revistes i programes de festes locals on va deixar, per escrit, una fotografia descriptiva i perfilada de la Llíria i pobles pròxims del final del s. XIX i primera part del s. XX. Sortosament, la seua filla, l'entranyable Marina Madre, tot superant els entrebancs de les noves tecnologies, va arreplegar en un fascinant volum el bo i millor de l'obra esparsa de son pare: Perfiles. Siluetas. Glosas de mi tierra, editat per l'Ajuntament de Llíria el 1995. Dins d'aquest compendi de cultura popular, etnologia i onomàstica hi ha la descripció de la riuada del 1949 que, tot seguit, exposarem. Suposava aquest cronista que la barrabassada viscuda a Llíria la vespra de Sant Miquel d'aquell any quedaria en la memòria col·lectiva de la gent com un fet impossible d'oblidar, però malauradament, al cap de vuit anys, una altra riuada s'acarnissà en la ciutat de València, apujant el llistò de l'horror a un nivell més alt encara. Joan Bell-lloc + Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat + Cròniques Edetanes blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:00:27:47

Benissanó i els seus ancestrals ritus de sanació

9/11/2023
Quarta Temporada – Episodi 3 (programa 30) ( amb la participació de Joan Bell-lloc, Enric Llopis, Vicent Murguí i Neus Domínguez. Producció @vicentgalduf. Música: La Familiar de Benissanó i Saó) Està dins de Llíria... però no és Llíria; està entre el Carraixet i el Túria... però rega de la Font de Sant Vicent; té un castell... no obstant això, està enmig de l'horta; té el pou de la Salut... però es diu el pou del Bancal. Benissanó és el petit cor del Camp de Túria, fortament relligat als seus veïns de Llíria, Benaguasil, la Pobla, Bétera i Olocau. És un poble profundament marcat pel seu passat islàmic i senyorial. El nom i molts topònims són dels amazics; el castell i les muralles són senyorials. La tradició ha fet del seu nom una etimologia popular relacionada amb la sanació: el rei Beni enfermo estava, y tu agua lo sanó, por eso todos te llaman: Benissanó, Benissanó. Les muralles senyorials van ser una protecció imprescindible que els resguardava de veïns poc amistosos. L'aigua, sempre l'aigua, la guerra de l'aigua. Aigua de séquies, aigua de pous... del subsòl, dels fonaments. Benissanó és un diàleg entre la superfície i l'inframon, l'aigua naix, l'aigua que s'engul la terra. Mocàtil, el guerrer, continua vigilant des del fonament del pou... En l'anterior pòdcast, 2n programa de la 4a temporada, vam llegir la notícia d'una "energúmena" que estava a la Cova Santa i acudí a Benissanó a implorar la curació davant de la verge del Fonament. Ara volem ampliar i posar en context aquella notícia periodística tot relacionant-la amb les antigues pràctiques curatives que es realitzen a Benissanó des de temps immemorial. Postdata: Llíria, el Pouet i les festes majors de Benissanó croniquesedetanes.wordpress.com blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:00:27:46

Successos i desgavells als pobles edetans al XIX (part I)

8/20/2023
Quarta Temporada – Episodi 2 (programa 29) Successos i desgavells als pobles edetans: un galliner de notícies! (Crònica negra del segle XIX, primera part) Cap al final del s. XVIII es va generalitzar un nou mitjà de comunicació: la premsa escrita. Eren uns senzills fulls de paper plegats per la meitat, amb quatre cares, on s'escrivien notícies, avisos, col·laboracions literàries, etc. Durant la primera meitat del s. XIX, aquest ofici es va consolidar amb empresaris, periodistes, propaganda comercial, etc. que van perfeccionar les publicacions diàries -els diaris- els quals esdevingueren un mitjà de producció i guany econòmic per als capitalistes del negoci. Tot això comportà la competència d'altres periòdics i el naixement del màrqueting que ajudava a vendre un millor producte. Per una altra banda, en aquest mateix període es van viure a les nostres terres uns fets bèl·lics molt importants: la Guerra del Francés i la Primera Guerra Carlina, la qual acabà el 1840. Després de la guerra, una guerra civil, reaparegué als nostres camps i muntanyes un fenomen endèmic a la península Ibèrica: el bandolerisme. Però en ambients més urbans també s'incrementà la criminalitat en ciutats, pobles i poblets. Tothom tenia armes a casa i els ànims s'esvalotaven amb qualsevol fet. L'espurna de la violència saltava amb molta facilitat. Eren molt freqüents els crims, els robatoris, els ferits... En aquesta mateixa dècada del 1840 aparegué el magnífic diccionari de Madoz, el qual fa una "estadística criminal" on s'assenyala la província de València com el lloc on el percentatge de criminalitat és més alt, però, dins de la província, és precisament al Camp de Túria -el partit judicial de Llíria- on les cotes de criminalitat arriben al punt més alt amb 94 condemnats el 1843, els quals usaven tota classe d'armes de foc, armes blanques i fins i tot el verí. El diccionari posa en relleu l'especial acarnissament, astúcia i traïdoria dels criminals. Vistes aquestes coses, l'incipient periodisme del s. XIX, especialment el de Madrid, estengué una espessa xarxa d'informadors i corresponsals per "províncies" els quals assortien i nodrien els diaris madrilenys amb nombrosos fets espaventables i crims horrorosos que feien pujar les vendes dels diaris. Fins ací, la mirada retrospectiva als diaris madrilenys que parlen dels nostres pobles. Hem observat les reaccions d'una gent que, davant els problemes, s'ha vist superada per un desig de venjança que els ha portat a prendre's la justícia per compte propi i també hem vist dibuixada una societat amb un alt grau de credulitat i desinformació. Per una altra banda, els periòdics ens han informat de les festes, dels bous de carrer i de la fira de Sant Miquel, amb els ramaders del Pla de l'Arc, els focs artificials i la música popular del gran Pastrana, i on trobem a faltar, per cert, les grans bandes de música que en aquells anys estaven encara en un estadi embrionari i que avui són un element imprescindible en les festes de setembre. Tot plegat representa una mirada retrospectiva que, sense dubte, ens ajuda a comprendre millor el present... Nosaltres presentem ací una selecció de notícies dels nostres pobles que, tal com s'esdevenia cap al 1850, un lector llegia en veu alta del periòdic en una cafeteria de Llíria o en una taverna de Benaguasil o la Pobla mentre els contertulians, espantats i amb el cor glaçat, escoltaven el succés i comentaven els detalls macabres del fet. https://croniquesedetanes.wordpress.com/ https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast/

Duration:00:51:24

El Barber diabòlic del carrer dels Manyans

8/2/2023
Quarta Temporada – Episodi 1 (programa 28) "Moltes i molts coneixem la terrible història de Sweeney Todd el barber diabòlic del carrer Fleet a Londres, gràcies a la pel·lícula de Tim Burton del 2007, amb Jhonny Deep fent de barber diabòlic i a Helena Bohan-Carter d’ajudant d’aquest assassí en sèrie. El que poca gent sap és que aquesta història del barber que va assassinar a desenes de clients i que després feia pastissos de carn amb els assassinats, gràcies a la seua companya fornera, té el seu origen en uns macabres fets ubicats a la ciutat de València Anomenat, o conegut, com al “Barber diabòlic del carrer dels Manyans”, se sap de la seua existència per les dades i anotacions que s'han pogut recuperar del dietari del segle XIX de Pablo Carsí i Gil 'Cosas particulares, usos y costumbres de la ciudad de Valencia, 1800-1873' Gràcies a l'estudi i transcripció que d’ell va fer Rafael Solaz Albert. “. . .En la calle de Serrageros, entrando por la de San Vicente, a la derecha, sobre la metad de la calle, hay como un corral que tiene puerta a la calle, entrando por allí se sale a una taberna que hay en la calle de la Pellería que todo forma una casa. Ensima de esta puerta hay trescabesas de piedra de hombre de las que se cuenta que en otros tiempos había una barbería, y que a los que entraban a afaytarse los mataban y rovaban, y otros añaden que en la otra casa avia una pastelería, y metían en los pasteles carne umana de los que mataban. Esto fue un hecho verdadero...” De la construcció que parla Carsí no queda pràcticament res, ni la taverna, ni la barberia, ni el corral, ni tan sols la casa amb “tres caps a la porta”. Una dada curiosa és que prop de la localització de l'antiga barberia estaria el desaparegut cementeri de Sant Martí, que va ser traspassat entre 1805 i 1806, amb motiu de la Reial orde expedida pel Carles III un 3 d'abril de 1787, que per dir-ho així “bandejava els cementeris extramurs de la ciutat” o “… fora de les poblacions sempre que no hi haguera dificultat invencible o grans amplàries dins d'elles, en llocs ventilats i immediats a les Parròquies i distants de les cases dels veïns. Quant a la història anglesa, en 2007, el periodista Peter Haining va publicar el llibre “Sweeney Todd: The Real Story of The Demon Barber of Fleet Street” on assegura haver trobat aquestes proves que confirmen la història a Londres. Segons el conte, la història de Todd està basada en un home que va ser processat pels seus crims en l'Old Bailey i va ser penjat en el llogaret de Tyburn el gener de 1802 enfront d'una gran multitud. No obstant això, no es troba cap document sobre el judici ni en els arxius de l’Old Bailey ni en el Newgate Calendar. Tampoc existeixen articles de premsa sobre el procés o l'execució. Si bé Peter Haining presenta la història com un fet real, no ofereix cap dada específica o comprovable. Alguns detractors del periodista, com Lucian Vaizer, argumenta que el mite de Todd pot provindre d'una adaptació anglesa de la llegenda urbana parisenca de La Posada dels Tres Reis de més de quatre-cents anys d'antiguitat, on es matava els viatgers incauts que eren servits com a plat als hostes de la posada francesa. Aquesta, potser, també va inspirar Jaume Roig quan va escriure l’"Espill o Llibre de les dones" (1460) on el el capítol dedicat a París apareix una pastisseria on feien pastissos amb carn humana. No sabem si la història valenciana realment va ser certa, però sí que sabem que, almenys, està documentada per Pablo Carsí i podem situar-la, al contrari del que ocorre amb la història anglesa. Llegenda o no, la pròxima vegada que passegeu pel carrer dels Manyans recordeu que allí, tal vegada, va haver-hi a València una barberia on mataven a la gent i utilitzaven la seua carn per a fer pastissos…" Carme Cardona https://croniquesedetanes.wordpress.com https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:00:17:42

Qui va ser aquell llirià de llegenda anomenat Armand Guerra? Escriptor, periodista i cineasta llibertari

6/28/2023
Tercera Temporada – Episodi 9 (programa 27) "El compromís des de la càmera: Armand Guerra (1886-1939) Silenci i Oblit d'un director de cinema de Llíria" Estem al 14 de juny de 2023, a les portes de l'estiu. Són les 7 de la vesprada i l'entrada a l'IES Laurona és un formigueig de gent que va i ve, pregunten ací i van cap allà. L'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria, gestionada per l'incansable Pep Jordà, celebra al Saló d'Actes el final de temporada amb una xarrada sorprenent. L'invitat és Josep Antoni Llibrer Escrig, un historiador medievalista i investigador de la localitat que ha anunciat el rescat de l'oblit d'un insigne llirià, gairebé desconegut actualment. Quan el públic, pacient, esperava una historieta de moros i cristians, Toni Llibrer, partint d'unes dades publicades per un altre historiador de Llíria, Francesc Rozalén, assistent en primera fila, desenvolupà una brillant i extraordinàriament amena, insospitada relació de la biografia i l'obra d'Armand Guerra, amb un públic vibrant i incrèdul de les dades, fotos, mapes i fragments de pel·lícules i textos que Toni Llibrer ens va exposar. Aquest historiador va exhumar, des del silenci programat de la postguerra, la figura d'un extraordinari llirià, anarquista i artista per parts iguals, que a partir de les seues paraules ha tornat a cobrar vida i a brillar de nou en l'espai d'Edetània. Amb aquest pòdcast recuperem un nou personatge, de cine i de museu, que ens il·lumina amb les seues idees i obres pensades per i per al poble... Joan Bell-lloc Música del programa: Paco Ibáñez “Les Anarchistes” (de Leo Ferre) i Jean Ferrat “Potemkine” +info: Recuperant llirians singulars: José María Estivalis Cabo. Escriptor, periodista i cineasta llibertari Francesc Rozalén Igual +info: Armand Guerra, un edetà de llegenda oblidat… Cinematografia documentada de José Estivalis Francesc J. Hernàndez +info: La primera pel·lícula feminista de la Història és d’un director de Llíria: Armand Guerra Josema de Miguel https://croniquesedetanes.wordpress.com https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:01:11:07

Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584

6/1/2023
Tercera Temporada – Episodi 8 (programa 26) Durant el s. XVI, la difícil convivència entre musulmans i cristians del Regne de València esdevingué més difícil encara. La guerra de Germanies, el bateig forçós de musulmans i la revolta de Benaguasil foren l'inici d'un malestar que augmentà amb el tancament de les mesquites, el desarmament de moriscos i, finalment, l'expulsió. Però aquest procés s'acompanyà d'altres instruments repressius, menys violents però molt més efectius, com ara l'assetjament inquisitorial i judicial. El front civil també actuà poderosament contra aquesta minoria, els moriscos, en àmbits tan casolans com l'agricultura, el seu mitjà de subsistència. L'any 1584 es duia a terme el Plet dels Arrossos. La ciutat de València i la vila de la Pobla actuaren judicialment contra els moriscos de Benaguasil, per tal d'anul·lar o, almenys, de reduir la zona de conreu de l'arròs, tot remarcant exageradament les malalties que produïa la ricicultura. Als documents d'aquest plet s'adjuntà un bellíssim mapa de la zona que ha arribat fins als nostres dies i que es conserva a l'Arxiu del Regne de València. El Consolat de Mar, empresa dirigida per Carles Subiela, ha tingut la generositat d'editar aquesta mostra cartogràfica on apareixen tots els pobles de la Vallbona: la Pobla, Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja, amb Llíria i Benissanó, on es marca la zona arrossera i moltes construccions menors escampades per aquesta subcomarca del Camp de Túria durant la segona meitat del s. XVI. El 27 de maig del 2023, a la seu de l'esmentada empresa, Joan Bell-lloc explicava les circumstàncies i el contingut del mapa. Heus ací la seua presentació. (En la part musical cal comentar que iniciem el pòdcast amb un fragment de l'Orquestra Àrab de Barcelona a l'espectacle "Una nit única" concert celebrat al Pla de l'Arc de Llíria el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya "400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria" i durant el programa i a la conclusió escoltem ‘Cant de batre de José Cruañes’ amb Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani) https://croniquesedetanes.wordpress.com https://blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:00:42:52

El Camp de Túria, de Jaume I a l'expulsió dels moriscos

4/20/2023
Tercera Temporada – Episodi 7 (programa 25) Amb aquest programa de Cròniques Edetanes parlem plenament des de les altures del nostre territori més pròxim. Des d’un mirador de luxe, la Buitrera de Llíria, observem amb Joan Bell-lloc les terres edetanes. Allò que era uniformitat en temps d’ibers, romans, visigots i fins ben entrats els musulmans van transformant-se posteriorment i amb les fortificacions i el repartiment de Jaume I es consoliden les poblacions i el Camp de Túria neix quasi com el coneguem avui en dia. I precisament d’eixe darrer període, 1238-1609, és el mapa que origina aquest pòdcast on veiem clarament l’apartheid real que va perviure durant més tres-cents anys les nostres terres. I amb aquest treball podeu aprofitar i tornar a escoltar o descobrir altres programes nostres que el complementen: Febrer, la festa de la llum La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria Amb Edeta nasquéremcom a músics: Suite edetana en dos moviments (I) La Vall d’Olocau,Marines i Gàtova …i amb els Ministrils ens impregnàrem de música: Suite edetana en dos moviments (II)Una Pobla neix ala Vallbona Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de VallbonaL’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de MendizábalEls Pobles Edetans parlen els uns dels altresLa Llíria de 1791 on descobrim el que descrivien d’Edeta al segle XVIII ... i per a enllaçar la segona part d’aquest pòdcast, Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650) seria la continuació perfecta... I pel que fa a la música del programa, comencem amb “Romanç edetà” dels ‘Cor Bella’, amb la “Dansa dels oficis de Llíria” de ‘Saó’ anem enllaçant tots els temes... i acabem amb “Cavall d'Aràbia” amb Miquel Gil, la Unió Musical de Llíria, David Pastor i Sime Galduf al concert "Una nit única" celebrat al pavelló edetà del Pla de l'Arc el 21 de novembre del 2009 dins dels actes commemoratius de la campanya "400 anys d’absència dels Moriscos del Camp de Túria" organitzada per l’Ideco-Camp de Túria.

Duration:01:10:23

L'Eliana, del pare Carrança a la desamortització de Mendizábal

3/17/2023
Tercera Temporada – Episodi 6 ( programa 24) Tot i ser un municipi tan jove, l'Eliana és un poble amb una gran profunditat històrica que, a poc a poc, anem descobrint. Amb aquest llibre hem recuperat quasi tres segles d'història elianera que restaven invisibles, amagats darrere el palau que els marquesos de Casa-Ramos i de Càceres van edificar en aquest racó assolellat de la Vallbona. Ja ens podem traslladar al s. XV, on trobem el primer indici: la Taverneta, lloc de pas, lloc de parada, lloc de trobada. I al s. XVI apareix l'Eliana, fruit de la conjunció de tres astres: Jaume Xerta, que crea un nou mas, amb noves terres i séquies dedicades a la vinya; el pare Carrança, que compon el nom de l'Eliana, una ofrena al profeta Elies, pare de tots els carmelites, i finalment, la gran figura de na Leonor de Noronya, la dona generosa que feu possible el naixement de l'Eliana. El s. XVII representa el creixement, bancal a bancal, d'aquell primer mas, i també apareix el molí de l'Eliana, un element que revolucionarà aquella masia agropecuària cap a plantejaments econòmics i demogràfics nous: els arrendaments. El s. XVIII és l'inici de l'urbanisme elianer, les primeres cases, els primers carrers, els pous, els forns, tot comença a existir i a madurar. Al segle XIX, l'Eliana és ja un poble que viurà encara moments aflictius, la desamortització i la desaparició del darrer carmelita: fra Josep Motxolí. Però serà, alhora, el moment de la represa final: el marquesat, la industrialització, la nova parròquia, el repartiment de terres i el naixement del municipi. Una campana, Maria, és un fidel testimoni de tot aquest passat. Ara està al campanar anunciant els moments vitals del dia, com fa des del s. XVII, i des d'allí regeix i governa el dia a dia de l'Eliana, gent de campana.ç L'acte de presentació del llibre va estar presidit per Salva Torrent, l'alcalde de l'Eliana. Rafa Desco, el president del CEL, presentà els autors, Vicent Rubio i Joan Bell-lloc, i dirigí l'acte. croniquesedetanes.wordpress.com blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:01:19:16

Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporada

3/11/2023
Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23) amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, l'Aula de Ciutadania de l'Escola d'Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l'acte, Núria Sendra presenta l'autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre: «Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica... Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L'hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle xviii fins a mitjans del xx. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l'època. L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals. croniquesedetanes.wordpress.com

Duration:01:10:37

La Terrisseria Ibèrica del Xalet de Vives de Llíria

2/26/2023
Tercera Temporada – Episodi 4 (programa 22) Tots hem admirat alguna vegada les joies ceràmiques del Tossal de Sant Miquel, el Vas dels Guerrers, els músics edetans, les batalles navals, les fulles d'heura entortolligant-se per tot arreu... aquells magnífics cavalls, els genets guerrers o les dames instrumentistes... i tot un conjunt de textos ibèrics que expliquen aquelles escenes i que algun dia, finalment, comprendrem. Però, us heu preguntat alguna vegada on es van fer aquelles obres d'art? Crear aquells vasos admirables no devia ser una tasca simple, calia tot una estructura artesanal, o gairebé industrial, per tal de produir aquelles grans peces plenes de pintura cuita al forn. Calien llocs preparats per a la seua fabricació, abundància d'aigua, terres adequades, metalls i pintures resistents, llenya per als forn... calia resguardar-se del fum i les males olors... tot això està darrere de les precioses vaixelles edetanes que admirem als museus. Què sabem de tot això? on estaven les terrisseries? on coïen les peces? d'on agafaven l'aigua? Tot això i molt més ens ho explica ara mateix un jove edetà, de la mateixa Llíria, Rubén Caballero, historiador i arqueòleg que acaba de fer el seu treball d'investigació: “Terrisseria ibèrica del xalet de Vives. Llíria.” L'acte, que tingué lloc al Casal Jaume I de Llíria el 3 de febrer, va ser presentat pel seu propi professor, David Quixal, un experimentat coneixedor de la vida als poblats ibèrics del nostre entorn, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València. Els cedim la paraula. croniquesedetanes.wordpress.com blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:01:07:01

Maquis 25 anys despres, Alfons Cervera parla amb els lectors (i 2)

2/12/2023
Tercera Temporada – Episodi 3 (programa 21) Totes les denominacions documentades que, des de les terres edetanes, hem donat a aquesta població de la comarca valenciana de La Serrania i on ens situem per a narrar la segona part del pòdcast: Aban ad-duff (l'aldufer, el que toca el "pandero") Abenaduf Benaduf El Villar d'Abenaduf El Villar de Benaduf El Villar del Arzobispo El Villar de l'Arquebisbe El Villar de la Libertad El Villar de la Llibertat El Villar Si bé en la primera part d’aquest pòdcast doble aprofitarem la intimitat de Los Yesares per a conversar amb l’escriptor, ara Alfons s’obre en tertúlia a la gent del grup de lectura “Pasando Pàgina” dels Serrans continuant així parlant del seu llibre “Maquis”, un document contundent de fa vint-i-cinc anys i que perdurarà eternament, tant per l’escriptura com pel contingut… croniquesedetanes.wordpress.com blocs.mesvilaweb.cat/categoria/podcast

Duration:01:32:38

Maquis 25 anys després, amb Alfons Cervera a los Yesares

2/9/2023
Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20) Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d'un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l'Andènia. A l'altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d'un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l'assut. Els carrers, humits, es pinten d'olors d'esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d'una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees... els pensaments s'enganxen els uns amb els altres, com les cireres... Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys... Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors. Joan Bell-lloc

Duration:00:59:16

Febrer, la festa de la llum

2/5/2023
Tercera temporada - Episodi 1 (programa 19): LA FESTA DE LA LLUM Joan Bell-lloch A trenc d'alba, els habitants d'Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s'acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida... Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l'escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l'Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d'Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l'arribada de nous mercats... A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l'animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg. Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa? I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix... i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l'apaguen... En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes... Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l'edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l'Oceà, del país del fred i de les boires, d'una illa verda i misteriosa habitada per celtes... li donem la paraula a Carme Cardona.

Duration:00:20:09

Nosaltres les Fusterianes, amb Gemma Pasqual i Núria Cadenes

12/30/2022
Segona Temporada – Episodi 13 (programa 18): commemoració al Camp de Túria de l’Any Joan Fuster. Amb els acords de “Criatura Dolcíssima” iniciem de ple aquest viatge. Els versos de Joan Fuster i tres versions. Primers compassos que va musicar Manuel Palau el 1966 i que escoltem amb la soprano Marta Estal i el pianista Daniel Ariño. Part central de la cançó amb la versió més recent on cantaran Mireia Vives, Andreu Valor, Berta Iñíguez i Borja Penalba. I el final del tema amb la històrica interpretació de Lluís Llach. Prèviament, hem escoltat la música de "Marinada" ballet simfònic per a soprano i orquestra composta el 1949 pel mestre Vicent Garcés Queralt amb textos de Joan Fuster. Al llarg del pòdcast sonaran les veus de Marisa Carpio i Mafi Civera contant-nos aforismes. A Neus Domínguez als primers compassos i la capçalera. A Joan Bell-lloch fent de Josep Pla i quasi acabant l’acte narrant-nos com va col·laborar Joan Fuster, als anys seixanta del segle passat, en una revista de Benaguasil. I, sobretot, a Gemma Pasqual i Núria Cadenes i el seu al·legat “Nosaltres les Fusterianes”. Dins de l’epíleg, dues perles finals. Una versió coral recitant íntegrament els versos originals de “Criatura Dolcíssima”. I l’acomiadament amb la cançó de record que li va dedicar Paco Muñoz a Joan Fuster. Aquest acte commemoratiu de la nostra comarca a l’Any Joan Fuster ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Ateneu de Benaguasil i el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià. Imma Riera, en representació de les tres organitzacions, presentarà l’acte i posarà el punt final. Cròniques Edetanes, amb un mòbil descatalogat que fa de gravadora i un ordinador cassola amb un programari lliure per a fer el muntatge, artesanalment vos ofereix aquest programa amb poquets mitjans però molta il·lusió i imaginació. Les Fusterianes tenen la paraula!!!

Duration:01:36:00

Sant Jaume i Sant Sebastià, històries del patrimoni de la Pobla de Vallbona

12/26/2022
Segona Temporada – Episodi 12 (programa 17) Dins de les 14-enes Jornades d'Història Local de la Pobla de Vallbona, el filòleg Joan Bell-lloc presentà una comunicació titulada: "El patrimoni religiós de la Pobla: el tresor de Sant Jaume i els primers documents de l'ermita de Sant Sebastià". En la primera part de la seua exposició presentà un inventari de joies i objectes religiosos de la parròquia de Sant Jaume fet a l'entorn del 1450. En un primer moment explicà la gestió d'aquests béns per part dels jurats de la Pobla, responsables d'aquest patrimoni local. A continuació exposà els elements inventariats amb alguns comentaris de tipus històric i etnogràfic. Al s. XV, Sant Jaume, el titular d'aquesta parròquia, encara no era el "matamoros" actual, sinó el sant pelegrí amb sandàlies, bastó i petxines, tal com apareix en la magnífica taula gòtica de Reixach que es conserva al temple. Per això sentirem, a abans de la primera intervenció de Joan, l'himne Dum pater familias, el cant dels Pelegrins de Sant Jaume, del Còdex Calixtinus, datat al s. XII. La segona part se centra en l'exposició d'una sèrie de donacions testamentàries documentades entre el 1450 i el 1456. Aquestes dades confirmen les hipòtesis d'alguns estudiosos, com Sarthou o Sanchis Sivera, els quals suposaven que aquesta ermita era del s. XV. Els documents confirmen que les obres es van realitzar entre el 1452 i el 1456 i, dos anys més tard, es feu la casa dels ermitans. Aquests documents també posen de relleu que, la titularitat d'aquesta ermita no solament era de Sant Sebastià, sinó que anava acompanyat de Sant Fabià, un papa del s. III, martiritzat el mateix dia que sant Sebastià, el 20 de gener. La tercera titular de l'ermita era santa Anastàsia Farmacolítria, una santa curadora a partir dels fàrmacs. En definitiva, una capella dedicada als patrons protectors contra la pesta. Abans del segon parlament de Joan podem sentir els gojos a Sant Sebastiàen una versió popular. Agraïm al Centre d'Estudis Locals i a l'ajuntament de la Pobla de Vallbona la gravació d'aquest programa en el qual hem anat escoltant diversa música que ja vos hem documentat. Sols afegir que les narracions de Neus Domínguez estaven acompanyades de la cançó Gaude virgo mater Christiuna de les peces amb més fama del segle XV. I per això aprofitem per a acomiadar-nos amb versos del gran Ausiàs Marc, coetani de l'època. Ho fem amb una gravació de Raimon de l'abril de 2006 a la Pobla de Vallbona, l'última realitzada al Camp de Túria, en la gira de l'acomiadament dels escenaris del cantant de Xàtiva.

Duration:00:36:56

D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó

12/15/2022
Segona Temporada – Episodi 11 (programa 16): Commemoració des del Camp de Túria de les “Festes Isabelines: Nosaltres les valencianes, escriptores en el temps" Des del nostre pòdcast vàrem col·laborar amb l’homenatge a les escriptores en llengua catalana del País Valencià que va realitzar el Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural reproduint íntegrament l’acte del passat setembre realitzat a Llíria amb la conferència “D'Isabel de Villena a Isabel Clara Simó” amb la participació de Llúcia Lerma, professora de valencià i Carme Cardona, també professora de valencià i escriptora. Presenta, Mafi Civera. Introducció, Neus Domínguez. Pel que fa a la música que escoltareu, arranquem amb “Vita Christi” de Piacere dei Traversi amb un text adaptat d'Isabel de Villena, amb un parell de versions d’“Homenatge a Teresa”, primer amb Ol'Green OHD i a meitat amb el piano de Manel Camp. Entremig d’elles, un Ave Maria en hebreu... i acabem amb una versió magistral de "M’aclame a tu" amb l’edetana Mireia Vives amb la Banda Simfònica de la Unió Musical de Llíria, dirigida per Pablo Marqués, i la Rumba Coumo de Perpinyà. I, com no, la sintonia oficial del pòdcast, des d’aquesta segona temporada, la que molt amablement ens va proporcionar Sime Galduf i el seu grup “Ministriles de Marsias”...

Duration:01:18:01

Viatges per la memòria, Josep M. Jordan

11/17/2022
Temporada 2 - Episodi 10 (Programa 15) 1.- Olocau, cau de somnis, cau de rabosses, en definitiva cau, un cau amagat sota la gran penya del Maimó. Són les 7 de la vesprada, entre dos llums. No fa fred, però ja no hi ha ningú al carrer. Sala de Plens de l'Ajuntament. Tot fa olor de nou. A l'entrada, una tauleta amb diversos exemplars d'un llibre: Viatges per la memòria. Lletres d'estima i gratitud, de Josep Maria Jordan Galduf publicat per l'editorial Edeta. La sala té un ambient càlid, tot són salutacions i exclamacions d'alegria, la gent somriu en grups que es fan i es desfan. A poc a poc, tothom s'asserena i va seient a les cadires, noves, blanques, còmodes. En una improvisada presidència hi ha Antonio Ropero, l'alcalde de la vila que acull l'acte, i Xelo Tomàs, presidenta de l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, organitzadors de la presentació. També hi ha Paco Rosalén, un reconegut historiador de Llíria, de paraula calmada i dicció clara, de conceptes ben organitzats i entenedors. Finalment, el protagonista Josep Maria Jordan, Pep Jordà, l'autor del llibre, prim, somrient, amb un aire eternament acadèmic, veu musical, temperada, molt suau. Es troba envoltat d'amics i coneguts. Tothom es troba envoltat d'amics i coneguts. Ambient relaxat i expectant. Silenci. Paco Rosalén pren la paraula. ................................................................. 2.- Les paraules de Rosalén han dibuixat a l'auditori un Pep Jordà polifacètic: un "pare" del nostre petit país, el Camp de Túria, un activista social, un polític, un professor universitari i finalment, un literat, autor de vora una trentena de llibres i d'incomptables col·laboracions en diaris i revistes. Però a banda de tot això, les seues arrels edetanes l'han portat també a un desacomplexat grup de cantaires romàntics, els cants dels quals esteu sentint al llarg i ample d'aquesta audició. Però escoltem, ara, les pròpies paraules de Pep Jordà. ----------------------------------------- 3.- I ací acaba el viatge que hem fet, junts, per la lluminosa memòria de Pep Jordà, el qual, resseguint els mites clàssics de les edats de l'home, ha dividit el seu llibre en tres etapes. Ens ha obert el seu cor i la seua memòria per relatar-nos i explicar-nos els diversos personatges que el guiaren en les primeres etapes, la infantesa, la joventut, els estudis universitaris, etc. Després ens ha parlat de les seues grans amistats i la influència que han exercit sobre ell, del compromís social i les aspiracions polítiques i culturals, de les seues principals obres on explica el món que l'envolta, els problemes, les realitats. Finalment, descriu la seua evolució a través del temps, els canvis que ha experimentat el seu pensament i la seua espiritualitat, les velles i noves conviccions que creia passades però que tornen de nou, la penombra d'algunes relacions humanes. Tota una vida, singular i col·lectiva, meridianament exposada aquell capvespre tardoral a l'Ajuntament d'Olocau, cau de somnis.

Duration:01:09:56

Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650)

10/19/2022
Temporada 2 - Episodi 9 (Programa 14) "Divendres, 16 de setembre de l'any del senyor de 2022. A boqueta nit, ja entre dues clarors, es produí a Vilamarxant, molt prop del riu de Guadalaviar, un fet portentós. Un nigromant o vident, lector de lletra antiga, anomenat Josep Mas, ab la col·laboració del seu ajudant, Joan de Bell-lloc, començaren a traure a la llum les restes mortals de vint-i-set famílies, hòmens, dones e creatures, que feia més de quatre-cents anys restaven soterrats al fossar de la vila, enmig del poble e prop de l'església. E fou present a l'acte lo doctor Adrià, qui donà explicació d'aquell fet meravellós. Hi foren també presents vora un centenar de veïns e veïnes de la Vall Bona e de les terres edetanes. E lo nigromant e lo doctor donaren fe als presents que aquells cossos eren d'un grup de gent venguda d'unes illes, dellà lo mar de València, apel·lades de Mallorques e d'Eivissa, e que eren venguts lo any 1611, e pus tard encara, per repoblar aquestes terres que lo senyor rei havia fetes buidar de sarraïns e de nou convertits. E ací restaren los mallorquins, mesclant-se ab los altres crestians, fins que arribà la fi dels seus dies. E alguns dels presents compraren lo llibre on s'expliquen aquestes meravelles." ----------------- L'expulsió dels moriscos de Vilamarxant -i de tot el Regne de València- no era més que la fase final d'un projecte que havia començat el 1238 amb la presa de la ciutat de València i el seu regne. Ara, en començar el s. XVII, l'expulsió final fou un fet traumàtic, especialment per al senyors de terres de moriscos, com era el cas de Vilamarxant. I s'obrí un nou capítol, la repoblació. I ací és on tenim la sorpresa, desvetlada per Josep Mas, de la vinguda d'un important grup de famílies balears que repoblaren aquesta vila i, des d'ací, s'escamparen per tot el Camp de Túria. Molt poques restes queden d'aquells Alemany, Babiloni, Barceló, Batle, Canelles, Català, Duran, Estades, Esteve, Febrer, Fillol, Font, Ginard, Llobera, Mas, Miquel, Montaner, Moragues, Omar, Perelló, Pou, Quetgles, Ramis, Ramon, Rosselló, Salvà i Serra. Però des d'avui els seus noms i la seua història personal ha estat rescatada, treta a la llum, i comença un nou període en què nosaltres, o altres investigadors, podran continuar reconstruint aquest conjunt de vides trasbalsades del s. XVII.

Duration:01:28:42

i amb els Ministrils ens impregnàrem de música

8/1/2022
Temporada 2 - Episodi 8 segona part (Programa 13) Després del preludi de l’anterior capítol, arribem ara al desenllaç de la “Suite edetana en dos moviments”: amb Edeta esdevinguérem músics i els Ministrils ens modelaren poc a poc fins a la música actual. Ja vos contàrem tots els problemes tècnics d’aquesta gravació, per tant sols acabem mostrant-vos, quatre mesos després la part final de la restauració feta. Continuem conversant amb el mestre Sime Galduf i també amb l’historiador Joan Bell-lloc i l’escriptora Carme Cardona. El programa és va realitzar als locals de la Unió Musical de Llíria i, com a epíleg sorpresa, vos deixem una gravació, on intervé Sime Galduf, realitzada anys enrere al Teatre edetà del Clarí. Ha arribat el moment d'alçar de bell nou, i després del descans, el teló i encetar el segon moviment de la Suite. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple a la dansa viva, perquè “amb els Ministrils ens impregnàrem de música”

Duration:00:54:26

Amb Edeta nasquérem com a músics: Suite edetana en dos moviments

7/22/2022
Temporada 2 - Episodi 7 primera part (Programa 12) Suite edetana en dos moviments: "Amb Edeta nasquérem com a músics" és el suggeridor títol del capítol que vos presentem ara i que és la primera part d'una llarga i agradable tertúlia enregistrada el 24 de març de 2022 als locals de la Unió Musical de Llíria, després d'un assaig a l'església de la Sang dels Ministrils de Màrsias on l'endemà varen fer un concert memorable. Contàrem en aquesta Suite amb Sime Galduf com a gran solista. Als cors participaren l'historiador Joan Bell-lloc i l'escriptora Carme Cardona. I qui vos parla, Vicent Galduf, va ser l'encarregat de passar el plateret després del concert. Com a espectadors de luxe i pacients els restants mestres del conjunt de Màrsias: Paco Rubio, Josep Borràs, Joaquim Guerra i Fernando Sánchez. Tres llargs mesos hem tardat en el muntatge d'aquest, i el següent, programa ja que al seu moment no vaig comprovar la qualitat original de la gravació i, a l'hora de la veritat, les més de dues hores realitzades eren inaudibles. De donar el treball per perdut, amb paciència i dedicació hem aconseguit recuperar-lo, no amb la qualitat perfecta que desitjaríem però sí amb condicions de salvar aquesta trobada quasi impossible de repetir. Malgrat que en un principi havíem seleccionat talls i fer sols un programa, a la fi hem vist que mantenint el format original de la conversa i partint-lo en dos capítols quedava menys ortodox i més natural i amé. Val a dir també que els primers dotze minuts que aneu a sentir, ni Sime, Joan, ni Carme sabien que s'estava gravant: semblarà una poquet caòtic, però al mateix temps quedarà com una tertúlia on tothom haguera pogut participar. Ha arribat el moment d'alçar el teló i encetar la Suite, amb el preludi sobre el paper de la dona edetana que acabeu d'escoltar i que hem volgut ressaltar. Joan Bell-lloc farà la introducció i entrarem de ple al primer moviment, perquè "Amb Edeta nasquérem com a músics"...

Duration:00:55:17