Tenim paraula

Comencem la segona temporada del "Tenim paraula"! Parlem d'una de les noves incorporacions al DIEC, juntament amb "preestrena", "paparazzi", "criptogínia", "raclet" i "anou". Som un país de batucades i a cada manifestació n'hi ha una.

En aquest programa la cosa va de barbarismes, alguns més bonics que d'altres, perquè tenen tocs antics. Prepareu-vos per sentir molts barbarismes i moltes paraules peculiars, amb "jusgat" com a protagonista.

Parlem de les paraules comodí i de les paraules crossa. "Daixonses", "dallonses", que si "patatim", que si "patatam". També ens endinsem en el món dels eufemismes en els renecs.

Fem una mirada cap enfora, cap a l'univers i les estrelles, i cap a com hem anomenat el finit i l'infinit. També una mirada propera perquè els parlants del Delta diuen "espai" per referir-se al temps: a anar a poc a poc.

El tema de conversa d'aquest capítol és una de les paraules més llargues en català. També tractem la Constitució espanyola i el català i ens visita un convidat especial per parlar-ne, Antonio Baños.

En català, com en totes les llengües, pots parlar en un registre formal o en un d'informal, fins i tot pots utilitzar un punt intermedi. En aquest cas parlem del català formal i de l'informal amb la paraula "quelcom".

Abans, als pares se'ls tractava de vostè i als padrins i als avis, de vós. Encara es fa en alguns pobles i en algunes zones? Ho descobrim amb els lletraferits de confiança.

El tema del programa és insultar en català, els millors insults i renecs. A més, la invasió subtil del castellà en aquest camp. Per acabar, un "gavatxo" (o no) que reivindica insultar en català, Joan-Lluís Lluís.

Les paraules més contundents. Parlem de mots que s'escriuen amb erra doble i d'altres paraules catalanes gustoses. Per acabar, entrem al món de les paraules de cuina, de cuina esparracada, amb Maria Nicolau.

Passejar i dir paraules i pensar en paraules i prendre's temps per reflexionar-hi. Filosofar sobre la vida, el llenguatge i el passat i el futur.

En aquesta ocasió parlem de les paraules boniques, la lírica. En concret, d'un mot amb molta poesia que podem trobar al diccionari escrit tot junt i del qual l'Andrea Jofre ens en porta una curiositat, com a cada programa.

Les últimes paraules, la lletra zeta i altres curiositats del final del diccionari. Rematem agraint la feinada als companys de Softcatalà, estructura d'estat. Ens preguntem quantes paraules té el català, però com que la llengua és viva aquesta xifra va augmentant.

Capítol especial sobre l'estat actual del català i el seu futur, a partir dels resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat. Amb Marina Massaguer i Albert Pla Nualart.

Acabem la segona temporada i tirem confeti. Blau, groc, vermell i verd, petit i rodó. Amunt el confeti, amunt les paraules, amunt el català, les seves etimologies, les seves curiositats i la cultura, la bogeria i el joc¿ Confeti i llengua. Fins a la temporada que ve.

"No estic per romanços, jo" és una frase que hem sentit sovint a les nostres mares i als nostres pares. També hem sentit dir, potser més als avis, allò de "no estic per sopars de duro". En aquest capítol sí que estem pels romanços i per tot el que signifiquen. Perquè un romanço pot ser una excusa però també moltes altres coses.

Hi ha paraules que sonen com el que fan. Una cleca. Clec. Pam. Buf. Bufetada. Fotre una cleca. També podem fotre una bufa, una fava o un bolet. A qui li donaríeu una cleca? Capítol altament violent, aparteu les criatures.

A la Sue Ellen li van dir que era un "pendó", però li podrien haver dit que era una "bandarra". O potser no, perquè "bandarra" és més per als homes, no? Més de saltar-se les normes però que no els penalitzi, no com a les dones. Capítol ple de masculinitats fràgils, insults d'alta freqüència i, com sempre, uns lletraferits en estat de gràcia.

Catalunya es divideix entre els que carden i els que foten. On és la frontera invisible que així ens divideix? A Olot ja sabeu que carden, però hi ha moltes més zones on també ho fan. Capítol de llengua, però també de fotre, de cardar i de moltes altres activitats bones per al cos i per a la ment.

Hi ha gent que diu "dingú" així com hi ha gent que diu "dillums", o gent que diu "enllavonses". Què passa quan la llengua, més enllà dels dialectes, té parlants que n'alteren les estructures més bàsiques? Hauríem de recollir aquestes variants als diccionaris, també? Avui els lletraferits del "Tenim paraula" tenen molta "fenya" per fer.

Li vam demanar al Josep Pedrals que escollís un mot per al "Tenim paraula" i va triar "pentenill". Cap de nosaltres el va entendre i vam haver d'anar al diccionari a buscar la paraula. Ara ja saben què vol dir i ja tenim el capítol fet sobre el pentenill. I déu-n'hi-do. Sabeu què és?