L'OEST

Els confinaments i la vida petita que ens ha tocat viure amb aquesta pandèmia han fet que la vida al món rural, la de poble, sigui l’opció que ofereix més qualitat. Viure en un entorn natural, amb més temps per dedicar a allò que ens agrada més que no pas als desplaçaments i amb la possibilitat de teletreballar... Algunes famílies s’han arriscat a fer el canvi però no n’hi ha prou. La realitat és que a Catalunya hi ha centenars de municipis en perill de despoblament. Segons un estudi de la Universitat de Lleida, uns 200 municipis a la demarcació estan en risc de patir-lo (un 21% del total de pobles de Catalunya); a més, el 53% dels municipis lleidatans són micropobles amb menys de 500 habitants. Llardecans, al Segrià i ja a tocar de les Garrigues, és un dels municipis que pateix de forma sistemàtica i continuada el problema del despoblament. Fa poc més de 100 anys a Llardecans hi vivien prop de 1.500 persones. Al 2021, 429. Des del municipi (i no només des del consistori), han pres la ferma determinació de redreçar aquesta estadística que només fa que baixar.

Hom podria pensar que un espectacle cultural és igual, es faci on es faci. Aquesta afirmació perd tot el sentit quan parlem de Dansàneu. No parlem tan sols de dansa, música o patrimoni en un paratge únic com són les Valls d’Àneu, parlem de molt més: parlem d’història, d’aquests indrets i de les persones que l’habiten; parlem de les emocions que generen, del dret que té tothom, visqui on visqui, a accedir a la cultura. Tot això i molt més és Dansàneu. Un festival on cada proposta és un petit tresor, programat per a que es converteixi en un espetacle únic. Això és Dansàneu. D’això i molt més n’hem parlat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i Ferran Rella, president del Consell de Cultura de les Valls d’Àneu, en aquesta entrevista.

La Laia Duaigües és fisioterapeuta, escaladora, osteòpata, alpinista, especialista en sòl pelvià i en uroginecologia; va ser membre de l'equip espanyol femení d'alpinisme entre els anys 2018 i 2021 i, actualment, estudia osteopatia biodinàmica, compaginant-ho amb l'execució del nivell TD1 per a ser guia de muntanya.

L’Elin_bruixa, nom amb què trobareu la nostra convidada a Instagram, treballa en una escola però té vocació de bruixa. De totes les dones amb qui hem parlat, podríem dir que ella és qui té un perfil més semblant a allò que ens ha evocat, tradicionalment, aquest concepte, sobretot, per la seva manera d’entendre la vida basada en l’autoconeixement i en l’acceptació del cicle natural de la vida. Voleu saber més coses de la bruixa Elin? Acompanyeu-nos!

L’Arantxa Hidalgo és psicòloga i és a punt d’especialitzar-se, oficialment, en sexologia tot i que parlant amb ella ens ha quedat clar que ja n’és una gran experta. A les xarxes, tant a Instagram com a TikTok, la trobareu al compte @juust_sex. Temes tan interessants com l’educació sexual, la identitat de gènere i l’orientació sexual, la cura del nostre cos, les bruixes i, també el feminisme (que ella interpreta com un “valor imprescindible que caldria incloure en el model educatiu”) han centrat la nostra conversa amb l’Arantxa. Tot això i moltes més coses interessants és el que podreu escoltar a continuació.

La Raquel París és nutricionista i està especialitzada en la salut hormonal de les dones. Si la voleu seguir, la trobareu al compte d’Instagram @raquelparisnutricio. La Raquel considera que les dones estem invisibilitzades en el món de la investigació científica ja que no s’hi tenen del tot en compte les nostres diferències fisiològiques respecte als homes. Extrapolant-ho al seu terreny, ens diu que també hi ha força desconeixement pel que fa al comportament hormonal del cos femení i, com a conseqüència, a la nutrició més adequada per a nosaltres en cada moment o etapa de la nostra vida. Tot seguit, parlem amb ella en profunditat de tot això i de moltes més coses interessants que no us podeu perdre.

La Roser Palau Costafreda, és llevadora. Quan estava estudiant infermeria va veure el seu primer part, i això li va permetre adonar-se del poder que tenen les dones. Va ser llavors quan va decidir estudiar per ser llevadora. No va ser fins que va anar a Anglaterra, però, que va conèixer diferents maneres de donar a llum, on el part es tracta com una continuació de l’embaràs, com un procés fisiològic. Va tornar a Catalunya amb la possibilitat de poder-hi obrir el primer centre de naixement a l’Hospital de Sant Joan de Deu de Martorell. Ara és la matrona referent d’aquest hospital. Amb ella hem parlat de bruixes, de violència obstètrica, del poc coneixement que tenen les dones del seu cos, del procés del part, del paternalisme i l'infantilisme amb què es tracta en alguns casos les dones quan donen a llum i del poc coneixement que té el món de la medicina sobre la salut femenina.

“La cacera de bruixes va ser un feminicidi a gran escala.” Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar? Sí? Segur? Aquest lema feminista no és massa rigorós històricament; de fet, el més probable és que siguem les netes de les persones que van assenyalar a aquestes dones que mitjançant rumors van crear una fama que en molts casos les va portar a la forca. Si no ho fóssim, segurament que avui no seríem aquí. Reconèixer això ens fa més conscients que en moltes ocasions hem estat al costat dels perseguidors, fins i tot, d'alguns col·lectius. La història no para de repetir-se de forma dramàtica però els comportaments no són rígids i sempre som a temps de canviar-los i de fer alguna cosa per aturar la persecució i l’estigmatització dels col·lectius discriminats. Aquesta és una de les reflexions que ens fa la Ivet Eroles Palacios, autora del llibre “Dones al marge, bruixes i altres històries d’estigma i oblit” de l’editorial Fonoll i que ja va per la quarta edició. Amb ella hem parlat de les bruixes d’abans i també del paral·lelisme que hi ha entre la seva persecució i l'actual estigmatització de determinats col·lectius. La Ivet ens ha confessat que el seu treball entorn a les bruixes és un homenatge a les dones del món rural que han estat doblement invisibilitzades. Sabíeu que la primera llei coneguda a nivell europeu contra el crim de bruixeria es va fer l’any 1424 a les Valls d’Àneu, un dels epicentres de la cacera de bruixes a Europa?

“Podem continuar fent bruixes perquè la nostra mirada està plena de prejudicis”. Aquesta és una de les reflexions que fa l’Helena Martínez i Siurana, diputada d’Igualtat i de Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida i regidora de Torrefarrera. Justament l’àrea que ella dirigeix a la Diputació i la revista ‘Sàpiens’ han organitzat, aquest 2022, cinc actes de desgreuge a les dones que van patir la repressió acusades de ser bruixes a les comarques de Lleida i Aran. Concretament a la Seu d’Urgell, Cervera, Bossòst, Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera s'hi projectarà el documental ‘Bruixes, la gran mentida’ per, posteriorment, generar un debat amb historiadors i sociòlegs, en gran part, de les terres lleidatanes. I és que una de les afirmacions que fa Helena Martínez Siurana durant l’entrevista és que les administracions han “d’assumir la responsabilitat simbòlica del que va passar en el passat i també la d’ara”; “les bruixes les feien la manera com es mira les persones” i “pot tornar a passar; i passa”. “Hem de fer un pensament quan mirem les persones que ens envolten i procurar no caure en els estereotips, ni en l'estigmatització de la població migrada, les persones LGTBI...”

Moltes de nosaltres hem sentit a parlar o fins i tot hem començat a utilitzar compreses de tela o copes menstruals. L’Anna Puigdemasa va crear temps enrere una empresa per vendre les compreses de tela que cus ella mateixa. Però ha anat més enllà i ja fa temps que estudia la menstruació i els seus cicles. Amb ella hem parlat dels tabús que hi ha al voltant de la regla, del sagnat lliure, de tot el que es pot fer amb la sang de la menstruació, dels tallers que imparteix i de moltes coses més.

Mar Parra és un dels majors exponents de la connexió entre dona i natura; així ho reflecteix el nom artístic que adopta en la seua vessant com a cantant i compositora, Éphona, nom de la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l’aigua, la curació i la mort, indistintament. De ben segur que el fet d’haver crescut enmig d’un espai natural protegit ha contribuït de manera significativa a conformar el caràcter d’aquesta dona polifacètica. Com ja hem dit, la Mar és cantant però també és infermera veterinària, educadora hormonal i menstrual, escriptora i, a més, té al seu càrrec un pàdoc hípic. En voleu saber més coses? Escolteu-nos!

Judith Mellado Ganau és l’agent d’igualtat que trobem rere el projecte @perspectiva_violeta i que té com a objectiu la incorporació de la perspectiva de gènere en el món laboral i empresarial, així com en el de l’educació. En resum, la voluntat de la Judith és la d’incorporar aquesta perspectiva a la societat perquè la igualtat acabi sent una realitat. A més, també coordina el club de lectura feminista L’hora violeta organitzat per l’Associació Adona’t. Segrià Nord per la Igualtat. Si ens acompanyeu, de ben segur que n’aprendrem coses molt interessants.

L’Arantxa Hidalgo és psicòloga i és a punt d’especialitzar-se, oficialment, en sexologia tot i que parlant amb ella ens ha quedat clar que ja n’és una gran experta. A les xarxes, tant a Instagram com a TikTok, la trobareu al compte @juust_sex. Temes tan interessants com l’educació sexual, la identitat de gènere i l’orientació sexual, la cura del nostre cos, les bruixes i, també el feminisme (que ella interpreta com un “valor imprescindible que caldria incloure en el model educatiu”) han...

El dia 22 d'octubre de 2021, se celebra la catorzena edició dels Premis Ap! Lleida, un certamen que pretén, entre altres coses, reconèixer i fer visible el talent femení de les terres de Lleida en l'àmbit professional. Ap! Lleida, l'associació que promou i organitza aquests premis, es va fundar l'any 2005 amb l'objectiu que fos punt de trobada entre dones empresàries, directives, professionals i emprenedores; un lloc on compartissin inquietuds i en què es generessin sinergies; en definitiva, un espai creat amb la voluntat de fer xarxa. I això és el que fan! Sobre l'associació, en general, però també sobre els Premis Ap!, n'hem volgut parlar amb la presidenta de l'entitat, la Laia Rogel que és, a més, CEO i directora de màrqueting de LaPometa. Agència creativa.

L'Associació Cooperació Rural pel Desenvolupament (ACORD) ha proposat promoure una normativa catalana que reguli i incentivi la cooperació vertical entre agroindústries i explotacions agràries en tots els sectors agraris en una reunió que ha mantingut aquest divendres al matí amb Meritxell Serret, presidenta de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya.

No es pot estimar allò que no es coneix. “Conèixer per estimar” és, precisament, la premissa en què es fonamenta el treball que, des de fa trenta anys, està duent a terme el Consell Cultural de les Valls d’Àneu i que es materialitza en forma de festival un cop l'any. Concretament, ens referim al Dansàneu que, aquest 2021, tindrà lloc entre els dies 25 de juliol i 1 d’agost. Per tal de fer-se estimar, durant tots aquest anys les Valls d’Àneu han mostrat i explicat, a través del Dansàneu, el patrimoni arquitectònic i monumental, natural i immaterial que conforma aquestes valls, tot acollint projectes encapçalats per artistes de primer nivell que, sovint, adapten les seues propostes per a l’ocasió i per a ser interpretades en aquest entorn extraordinari. No és fortuït, doncs, el fet que el Dansàneu (que el 2015 es va refundar com a Festival de Cultures del Pirineu) hagi estat reconegut amb un dels cinc Premis Nacionals de Cultura d'aquest 2021 pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Per conèixer el Festival de les Cultures del Pirineu de més a prop i descobrir les novetats que enguany ens té preparades, hem conversat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i amb en Ferran Rella, director del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del festival.

Raimat, una finca de producció vitivinícola amb més de cent anys d’història, ha obert les portes a tots aquells que hi vulguin anar. Amb més de 700 hectàrees de terreny obert al públic, Raimat Natura ha passat a ser l’espai natural visitable més gran de Catalunya situat en una finca vitivinícola. Quan Manuel Raventós, fa més de 100 anys, va comprar aquesta gran finca de més de 3.000 hectàrees que, en aquells moments per a molts no era més que un desert, hi va haver de construir un poble i dotar-lo de tots els mitjans que necessitava, com ens explica Joan Esteve, actual director del Celler Raimat amb qui hem parlat. Des d’aquell primer moment, doncs, el celler ha mantingut un sentiment de responsabilitat vers el seu entorn.

A les terres de Ponent, concretament al poble de Torrelameu (a la Noguera), és on se situen les instal·lacions del CREBA (Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada), un dels referents pel que fa a la recerca i a la formació en l’àmbit de la biomedicina. Des que es va inaugurar l’any 2016, pel centre han passat 1301 persones provinents tant de Catalunya com de la resta d’Espanya i, fins i tot, d’Europa. Totes elles han assistit a algun dels 95 cursos de formació sanitària especialitzada que s’hi ha impartit. El projecte està impulsat per la Diputació de Lleida i per l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Per conèixer el centre i tot el que s’hi fa amb més detall, hem parlat amb Jorge Olsina, director del CREBA, cap de servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i responsable del Grup de Recerca de Cirurgia Experimental de l'IRB de Lleida.

Avui hem volgut conèixer el guitarrista, músic i poeta Josep-Manel Vega que ha fet de la música i la poesia la seva vida. L'una i l’altra entortolligades com les heures als roures, com una trena fins a la cintura. El guitarrista resident a Os de Balaguer, Josep-Manel Vega, ha presentat aquest 2021 l'Improvising around the world, un disc amb 10 improvisacions que ha anat enregistrant al llarg de dos anys en les seves improvisacions en viu, fetes en 6 països: Espanya, Bèlgica, Holanda, Anglaterra, el Marroc i Hongria. A més, dues de les improvisacions incloses en el disc han estat realitzades en companyia del multiinstrumentista de Balaguer Àlex Fuentes (flauta i percussions). Es tracta d'Impro a La Seu Vella (Lleida) i Ludens in Malignum Castrum, aquesta última, utilitzant les campanes del Museu de Campanes d’Os de Balaguer.

Adobs, energia verda, productes cosmètics, Adblue, cel·lulosa per a fer pantalles de mòbil o bosses de compostatge... Transformar les dejeccions ramaderes en futur; aquest és el repte de la SAT Alcarràs Bioproductors, un dels partners del G6, el BioHub Km0 (el Hub de la Bioeconomia Circular a Catalunya). Es tracta d’un hub d’investigació, que tindrà la seu a Alcarràs, per trobar altres finalitats a les dejeccions ramaderes. Les proves pilot que es facin al hub hauran de servir perquè després, els resultats que se'n derivin, es puguin desenvolupar a més gran escala creant nous productes i, per tant, noves empreses i noves oportunitats de negoci. Al hub s’hi ha sumat la Cambra de Comerç de Lleida, la Cambra de Comerç de Tàrrega, la Universitat de Lleida, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida; ramaders i associacions; entitats públiques i privades. Per Miquel Serra, membre d’Alcarràs Bioproductors i un dels impulsors del BioHub Km 0, és una oportunitat perquè es quedi a casa el talent a les terres de Lleida (biòlegs, investigadors...) i perquè es creïn noves empreses que, alhora, puguin generar nous llocs de treball. A L’Oest s’està construint el futur. Parlem amb Miquel Serra, membre d’Alcarràs Bioproductors.