L'OEST-logo

L'OEST

0 Favorites

En aquest programa hi trobareu tots els podcasts produïts per L’Oest, el projecte que neix per promoure la visibilització i el reconeixement dels models d’èxit existents i emergents a la zona de la plana de Lleida, així com per donar a conèixer la realitat d’aquest territori en general. El principal altaveu d’aquest projecte és el mitjà de comunicació digital www.loest.cat.

Location:

Spain

Description:

En aquest programa hi trobareu tots els podcasts produïts per L’Oest, el projecte que neix per promoure la visibilització i el reconeixement dels models d’èxit existents i emergents a la zona de la plana de Lleida, així com per donar a conèixer la realitat d’aquest territori en general. El principal altaveu d’aquest projecte és el mitjà de comunicació digital www.loest.cat.

Twitter:

@LOestCat

Language:

Catalan


Episodes

Cèlia Clua, el cor d'Ixmucané

2/15/2024
Baldufejar al llarg de la vida. D'això es tracta, d'anar giravoltant, a poder ser en forma d'espiral per poder créixer en cada cabriola. L'aubesana Cèlia Clua és una acròbata de les cabussetes. Ja fa temps que no es mareja i això que, de voltes i giratombs, no n'ha parat de fer. Va estudiar infermeria per vocació i la carrera es va quedar aparcada perquè es va casar i va tenir una criatura, però, en divorciar-se, i quan la criatura es va fer mossa, va estudiar un màster de medicina tropical a Barcelona amb la il·lusió d'anar-se'n a l'Àfrica, però, canvi de rumb, aquest màster la duu a Guatemala. La Cèlia, que en aquell moment té una bugaderia a Lleida, deixa el negoci durant uns mesos a càrrec de la sòcia, es ven el cotxe i amb el recull se'n va com a voluntària a una ONG que formava llevadores a Guatemala. A l'arribada a Huehuetenango de seguida s'adona que no pot ensenyar massa cosa a les llevadores si no és a base de dibuixos perquè no saben ni llegir ni escriure. Les nenes del poble tampoc no sabien de lletra, no van a l'escola. Si les famílies es poden permetre pagar el cost dels estudis prioritzen els fills nois. L'albesana descobreix que Huehuetenango és una de les regions amb més analfabetisme del país i en un gir inesperat del seu camí, la Cèlia esdevé la força motriu d'Ixmucané www.ixmucane.org, una ONG que finança un centre educatiu per a noies i beca altres per continuar els seus estudis. Primer lloga una petita casa on acull noies dels pobles veïns perquè puguin estudiar. La casa es va transformar en un internat i, amb uns diners heretats, adquireixen un edifici que van reformant. Ixmucané, a més de proporcionar allotjament, ofereix classes de reforç i tallers de sexualitat, planificació familiar i autoestima. L'objectiu inicial era que aprenguessin a llegir i escriure, però per a la Cèlia no va ser suficient. Avui, les noies, algunes ja dones joves, s'han convertit en professionals, com ara mestres o infermeres, per reforçar les seves comunitats. Amb més de 600 noies graduades, la Cèlia destaca amb orgull els èxits individuals, com el cas d'una noia que, després de graduar-se, té la seva pròpia casa i terrenys. Finançada amb un pressupost anual de 80.000 euros, la sostenibilitat d'Ixmucané prové d'ingressos generats pel mateix internat, les habilitats culinàries de Cèlia i contribucions d'ajuntaments, socis i activitats solidàries com el tradicional sopar i ara vermut solidari d'Albesa que fa cada any pels volts de Nadal. Amb una actitud de vida allunyada de l'anhel econòmic, proclama que la seva felicitat és el seu benefici. Amb un to divertit i una dedicació apassionada, Cèlia Clua i Ixmucané demostra que salvar el món pot ser una aventura alegre. Amb els diners que van recaptar del primer sopar solidari a Albesa, que va consistir a cuinar llonganisses i botifarres que van fer amb el mandongo d'un porc que li van regalar Piensos del Segre, va poder comprar una rentadora. Han passat més de vint anys d'aquell primer viatge a Guatemala i d'aquell primer sopar solidari amb el mangongo... Ara ja està jubilada i continua giravoltant, amunt i avall, entre Guatemala i Albesa.

Duration:00:35:14

Antoni Gelonch, Horitzons 2050

1/3/2024
El lleidatà Antoni Gelonch, advocat, escriptor, mecenes i divulgador artístic, ens obre les portes de casa seva amb una sola finalitat, fer-la petar. Em rep amb sabatilles i em demana si vull prendre alguna cosa. -Un got d'aigua, si us plau-, li agraeixo. Xarrem amigablement i sense pressa, ell assegut a la butaca, jo al sofà. Tot i que viu en un carrer estret de la ciutat, la sala s'omple de la llum blanca d'un matí d'hivern fred i estrany sense boira. Li pregunto sobre la seva trajectòria professional i personal, sobre la fundació que ara presideix, Horitzons 2050, sobre com veu el futur de la seva Lleida natal. En Gelonch té la mirada zenital de qui ha tornat a casa després de voltar per mig món. La vista d'ocell que va més enllà de "la Panadella". L'objectiu de la Fundació -Horitzons 2050 és clar: fomentar el debat i les accions per impulsar la cultura, l'economia, els drets socials, el patrimoni… Amb el principi que les coses s'han de fer ben fetes i no amb una sabata i una espardenya. Gelonch apel·la a què tot plegat ha de fer augmentar l'autoestima dels lleidatans. I aquí, fem un punt i seguit: Des de L'Oest argumentem que els lleidatans i lleidatanes de les ciutats i dels pobles no tenim cap problema d'autoestima, que és un discurs fora del temps, la parada i fonda a la Panadella fa vint anys que no existeix, el que sí que necessitem és vendre'ns millor. El món urbà i el rural són vasos comunicants, un ecosistema que es necessita mútuament i que l'un sense l'altre són inviables. En un any la Fundació ha celebrat el primer Premi de Gravat 2023, el pòdcast del programa Iltrida, el seminari "Mobilitzem-nos, món rural" a Lleida i Torrebesses, la primera i exitosa edició del Sant Miquel de les Lletres (i augurem que serà un precedent i que s'exportarà a tot Catalunya), la recuperació del cant de la Sibil·la aquest Nadal i un llarg etcètera d'accions en només dotze mesos. Però, és que no acaba aquí, l'Antoni Gelonch ha publicat una vintena de llibres en els darrers cinc anys. Li preguntem si és workalholic, diu que no, que ho va ser, però que ara està jubilat... Doncs no em puc imaginar la càrrega de feina abans de jubilar-se. En fi, que les mames i els papes no ens adonem de com creixen els fils i un dia ve la tieta que fa dos anys que no ens visitava i ens diu: però que grans que estan els nens! Penso que d'alguna manera, això és el que ha fet l'Antoni, mirar el territori des de la distància que permet veure l'evolució a batzegades i no amb la crescuda mil·limètrica del dia a dia. Ara, que ha tornat a casa, veu que Lleida ha crescut un pam, però també amb perspectiva que dona veure les coses des d'un plànol elevat s'ha adonat en què li fan falta bràquets o potser que li cal millorar la higiene postural... M'he sentit molt a gust escoltant un senyor savi. M'acomiado amb l'entrevista enregistrada i em diu: -Ep! Que no t'has begut l'aigua. Me la bec d'un glop. M'acompanya fins a la porta, al carrer fa fred i sol. Quin hivern més insòlit. Mentre camino cap al cotxe penso en la conversa tan agradable que hem mantingut, en què poc que sé dels gravats i en com es nota que soc la filla gran de quatre canalles i com en soc d'obedient. Perquè tot i que no tenia set, m'he begut l'aigua com si fes un Sant Hilari.

Duration:00:35:58

El lleidatà Víctor Guallar ha col.laborat en dissenyar una proteïna artificial capaç de filtrar i degradar els plàstics

11/23/2023
El lleidatà Víctor Guallar, investigador i professor de l'ICREA al Barcelona Súper Computing Centre (BSC) Barcelona ha col.laborat en la investigació per dissenyar una proteïna artificial capaç de filtrar i degradar els plàstics.

Duration:00:20:55

Miquel Garcia, viticultor biodinàmic del Celler Lagravera d'Alfarràs

11/13/2023
L'agricultura biodinàmica a la vinya i al celler és com el "jazz" de la viticultura. És un ball màgic entre la natura i l'ésser humà, on el conreu es converteix en una dansa harmoniosa amb el sòl, les estrelles i fins i tot la lluna. Imagina un celler que és més que un lloc on es produeix vi, és un santuari biodinàmic. Aquí, els viticultors són com els directors d'orquestra, seguint els ritmes de la natura. Fan servir preparats misteriosos que semblen la poció d'un conte de fades i consideren fins i tot les fases de la lluna com a indicadors per a les seves pràctiques agrícoles. Aquesta aventura enològica no només implica cultivar raïms de manera ecològica, sinó també fer la fermentació del vi sense trucs químics i amb una mica d'encant natural. En lloc de processos de producció robotitzats, es converteix en un festival on cada ampolla té la seva pròpia història encantada.

Duration:00:30:16

Llardecans. Un micropoble en procés de repoblament

8/6/2022
Els confinaments i la vida petita que ens ha tocat viure amb aquesta pandèmia han fet que la vida al món rural, la de poble, sigui l’opció que ofereix més qualitat. Viure en un entorn natural, amb més temps per dedicar a allò que ens agrada més que no pas als desplaçaments i amb la possibilitat de teletreballar... Algunes famílies s’han arriscat a fer el canvi però no n’hi ha prou. La realitat és que a Catalunya hi ha centenars de municipis en perill de despoblament. Segons un estudi de la Universitat de Lleida, uns 200 municipis a la demarcació estan en risc de patir-lo (un 21% del total de pobles de Catalunya); a més, el 53% dels municipis lleidatans són micropobles amb menys de 500 habitants. Llardecans, al Segrià i ja a tocar de les Garrigues, és un dels municipis que pateix de forma sistemàtica i continuada el problema del despoblament. Fa poc més de 100 anys a Llardecans hi vivien prop de 1.500 persones. Al 2021, 429. Des del municipi (i no només des del consistori), han pres la ferma determinació de redreçar aquesta estadística que només fa que baixar.

Duration:00:25:30

Que el Dansàneu es celebri al Pallars és el millor que pot passar

7/15/2022
Hom podria pensar que un espectacle cultural és igual, es faci on es faci. Aquesta afirmació perd tot el sentit quan parlem de Dansàneu. No parlem tan sols de dansa, música o patrimoni en un paratge únic com són les Valls d’Àneu, parlem de molt més: parlem d’història, d’aquests indrets i de les persones que l’habiten; parlem de les emocions que generen, del dret que té tothom, visqui on visqui, a accedir a la cultura. Tot això i molt més és Dansàneu. Un festival on cada proposta és un petit tresor, programat per a que es converteixi en un espetacle únic. Això és Dansàneu. D’això i molt més n’hem parlat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i Ferran Rella, president del Consell de Cultura de les Valls d’Àneu, en aquesta entrevista.

Duration:00:45:56

Les bruixes d'abans i les d'ara. Laia Duaigües

4/8/2022
La Laia Duaigües és fisioterapeuta, escaladora, osteòpata, alpinista, especialista en sòl pelvià i en uroginecologia; va ser membre de l'equip espanyol femení d'alpinisme entre els anys 2018 i 2021 i, actualment, estudia osteopatia biodinàmica, compaginant-ho amb l'execució del nivell TD1 per a ser guia de muntanya.

Duration:00:24:50

Les bruixes d'abans i les d'ara. Elin bruixa

4/8/2022
L’Elin_bruixa, nom amb què trobareu la nostra convidada a Instagram, treballa en una escola però té vocació de bruixa. De totes les dones amb qui hem parlat, podríem dir que ella és qui té un perfil més semblant a allò que ens ha evocat, tradicionalment, aquest concepte, sobretot, per la seva manera d’entendre la vida basada en l’autoconeixement i en l’acceptació del cicle natural de la vida. Voleu saber més coses de la bruixa Elin? Acompanyeu-nos!

Duration:00:26:43

Les bruixes d'abans i les d'ara. Arantxa Hidalgo

4/5/2022
L’Arantxa Hidalgo és psicòloga i és a punt d’especialitzar-se, oficialment, en sexologia tot i que parlant amb ella ens ha quedat clar que ja n’és una gran experta. A les xarxes, tant a Instagram com a TikTok, la trobareu al compte @juust_sex. Temes tan interessants com l’educació sexual, la identitat de gènere i l’orientació sexual, la cura del nostre cos, les bruixes i, també el feminisme (que ella interpreta com un “valor imprescindible que caldria incloure en el model educatiu”) han centrat la nostra conversa amb l’Arantxa. Tot això i moltes més coses interessants és el que podreu escoltar a continuació.

Duration:00:32:30

Les bruixes d'abans i les d'ara. Raquel París Garcia

4/4/2022
La Raquel París és nutricionista i està especialitzada en la salut hormonal de les dones. Si la voleu seguir, la trobareu al compte d’Instagram @raquelparisnutricio. La Raquel considera que les dones estem invisibilitzades en el món de la investigació científica ja que no s’hi tenen del tot en compte les nostres diferències fisiològiques respecte als homes. Extrapolant-ho al seu terreny, ens diu que també hi ha força desconeixement pel que fa al comportament hormonal del cos femení i, com a conseqüència, a la nutrició més adequada per a nosaltres en cada moment o etapa de la nostra vida. Tot seguit, parlem amb ella en profunditat de tot això i de moltes més coses interessants que no us podeu perdre.

Duration:00:17:48

Les bruixes d'abans i les d'ara. Roser Palau Costafreda

4/4/2022
La Roser Palau Costafreda, és llevadora. Quan estava estudiant infermeria va veure el seu primer part, i això li va permetre adonar-se del poder que tenen les dones. Va ser llavors quan va decidir estudiar per ser llevadora. No va ser fins que va anar a Anglaterra, però, que va conèixer diferents maneres de donar a llum, on el part es tracta com una continuació de l’embaràs, com un procés fisiològic. Va tornar a Catalunya amb la possibilitat de poder-hi obrir el primer centre de naixement a l’Hospital de Sant Joan de Deu de Martorell. Ara és la matrona referent d’aquest hospital. Amb ella hem parlat de bruixes, de violència obstètrica, del poc coneixement que tenen les dones del seu cos, del procés del part, del paternalisme i l'infantilisme amb què es tracta en alguns casos les dones quan donen a llum i del poc coneixement que té el món de la medicina sobre la salut femenina.

Duration:00:23:06

Les bruixes d'abans i les d'ara. Ivet Eroles Palacios

4/4/2022
“La cacera de bruixes va ser un feminicidi a gran escala.” Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar? Sí? Segur? Aquest lema feminista no és massa rigorós històricament; de fet, el més probable és que siguem les netes de les persones que van assenyalar a aquestes dones que mitjançant rumors van crear una fama que en molts casos les va portar a la forca. Si no ho fóssim, segurament que avui no seríem aquí. Reconèixer això ens fa més conscients que en moltes ocasions hem estat al costat dels perseguidors, fins i tot, d'alguns col·lectius. La història no para de repetir-se de forma dramàtica però els comportaments no són rígids i sempre som a temps de canviar-los i de fer alguna cosa per aturar la persecució i l’estigmatització dels col·lectius discriminats. Aquesta és una de les reflexions que ens fa la Ivet Eroles Palacios, autora del llibre “Dones al marge, bruixes i altres històries d’estigma i oblit” de l’editorial Fonoll i que ja va per la quarta edició. Amb ella hem parlat de les bruixes d’abans i també del paral·lelisme que hi ha entre la seva persecució i l'actual estigmatització de determinats col·lectius. La Ivet ens ha confessat que el seu treball entorn a les bruixes és un homenatge a les dones del món rural que han estat doblement invisibilitzades. Sabíeu que la primera llei coneguda a nivell europeu contra el crim de bruixeria es va fer l’any 1424 a les Valls d’Àneu, un dels epicentres de la cacera de bruixes a Europa?

Duration:00:17:49

Les bruixes d'abans i les d'ara. Helena Martínez Siurana

4/4/2022
“Podem continuar fent bruixes perquè la nostra mirada està plena de prejudicis”. Aquesta és una de les reflexions que fa l’Helena Martínez i Siurana, diputada d’Igualtat i de Cooperació Internacional de la Diputació de Lleida i regidora de Torrefarrera. Justament l’àrea que ella dirigeix a la Diputació i la revista ‘Sàpiens’ han organitzat, aquest 2022, cinc actes de desgreuge a les dones que van patir la repressió acusades de ser bruixes a les comarques de Lleida i Aran. Concretament a la Seu d’Urgell, Cervera, Bossòst, Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera s'hi projectarà el documental ‘Bruixes, la gran mentida’ per, posteriorment, generar un debat amb historiadors i sociòlegs, en gran part, de les terres lleidatanes. I és que una de les afirmacions que fa Helena Martínez Siurana durant l’entrevista és que les administracions han “d’assumir la responsabilitat simbòlica del que va passar en el passat i també la d’ara”; “les bruixes les feien la manera com es mira les persones” i “pot tornar a passar; i passa”. “Hem de fer un pensament quan mirem les persones que ens envolten i procurar no caure en els estereotips, ni en l'estigmatització de la població migrada, les persones LGTBI...”

Duration:00:17:02

Les bruixes d'abans i les d'ara. Anna Puigdemasa

4/4/2022
Moltes de nosaltres hem sentit a parlar o fins i tot hem començat a utilitzar compreses de tela o copes menstruals. L’Anna Puigdemasa va crear temps enrere una empresa per vendre les compreses de tela que cus ella mateixa. Però ha anat més enllà i ja fa temps que estudia la menstruació i els seus cicles. Amb ella hem parlat dels tabús que hi ha al voltant de la regla, del sagnat lliure, de tot el que es pot fer amb la sang de la menstruació, dels tallers que imparteix i de moltes coses més.

Duration:00:30:30

Les bruixes d'abans i les d'ara. Mar Parra

4/4/2022
Mar Parra és un dels majors exponents de la connexió entre dona i natura; així ho reflecteix el nom artístic que adopta en la seua vessant com a cantant i compositora, Éphona, nom de la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l’aigua, la curació i la mort, indistintament. De ben segur que el fet d’haver crescut enmig d’un espai natural protegit ha contribuït de manera significativa a conformar el caràcter d’aquesta dona polifacètica. Com ja hem dit, la Mar és cantant però també és infermera veterinària, educadora hormonal i menstrual, escriptora i, a més, té al seu càrrec un pàdoc hípic. En voleu saber més coses? Escolteu-nos!

Duration:00:35:11

Les bruixes d'abans i les d'ara. Judith Mellado Ganau

4/4/2022
Judith Mellado Ganau és l’agent d’igualtat que trobem rere el projecte @perspectiva_violeta i que té com a objectiu la incorporació de la perspectiva de gènere en el món laboral i empresarial, així com en el de l’educació. En resum, la voluntat de la Judith és la d’incorporar aquesta perspectiva a la societat perquè la igualtat acabi sent una realitat. A més, també coordina el club de lectura feminista L’hora violeta organitzat per l’Associació Adona’t. Segrià Nord per la Igualtat. Si ens acompanyeu, de ben segur que n’aprendrem coses molt interessants.

Duration:00:24:17

Les bruixes d'abans i les d'ara. Arantxa Hidalgo

4/4/2022
L’Arantxa Hidalgo és psicòloga i és a punt d’especialitzar-se, oficialment, en sexologia tot i que parlant amb ella ens ha quedat clar que ja n’és una gran experta. A les xarxes, tant a Instagram com a TikTok, la trobareu al compte @juust_sex. Temes tan interessants com l’educació sexual, la identitat de gènere i l’orientació sexual, la cura del nostre cos, les bruixes i, també el feminisme (que ella interpreta com un “valor imprescindible que caldria incloure en el model educatiu”) han...

Duration:00:32:30

Entrevista a Laia Rogel, presidenta d'Ap! Lleida

10/21/2021
El dia 22 d'octubre de 2021, se celebra la catorzena edició dels Premis Ap! Lleida, un certamen que pretén, entre altres coses, reconèixer i fer visible el talent femení de les terres de Lleida en l'àmbit professional. Ap! Lleida, l'associació que promou i organitza aquests premis, es va fundar l'any 2005 amb l'objectiu que fos punt de trobada entre dones empresàries, directives, professionals i emprenedores; un lloc on compartissin inquietuds i en què es generessin sinergies; en definitiva, un espai creat amb la voluntat de fer xarxa. I això és el que fan! Sobre l'associació, en general, però també sobre els Premis Ap!, n'hem volgut parlar amb la presidenta de l'entitat, la Laia Rogel que és, a més, CEO i directora de màrqueting de LaPometa. Agència creativa.

Duration:00:18:41

Entrevista a Meritxell Serret

10/17/2021
L'Associació Cooperació Rural pel Desenvolupament (ACORD) ha proposat promoure una normativa catalana que reguli i incentivi la cooperació vertical entre agroindústries i explotacions agràries en tots els sectors agraris en una reunió que ha mantingut aquest divendres al matí amb Meritxell Serret, presidenta de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya.

Duration:00:09:49

Dànsaneu o com situar les Valls d'Àneu al punt de mira

7/19/2021
No es pot estimar allò que no es coneix. “Conèixer per estimar” és, precisament, la premissa en què es fonamenta el treball que, des de fa trenta anys, està duent a terme el Consell Cultural de les Valls d’Àneu i que es materialitza en forma de festival un cop l'any. Concretament, ens referim al Dansàneu que, aquest 2021, tindrà lloc entre els dies 25 de juliol i 1 d’agost. Per tal de fer-se estimar, durant tots aquest anys les Valls d’Àneu han mostrat i explicat, a través del Dansàneu, el patrimoni arquitectònic i monumental, natural i immaterial que conforma aquestes valls, tot acollint projectes encapçalats per artistes de primer nivell que, sovint, adapten les seues propostes per a l’ocasió i per a ser interpretades en aquest entorn extraordinari. No és fortuït, doncs, el fet que el Dansàneu (que el 2015 es va refundar com a Festival de Cultures del Pirineu) hagi estat reconegut amb un dels cinc Premis Nacionals de Cultura d'aquest 2021 pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Per conèixer el Festival de les Cultures del Pirineu de més a prop i descobrir les novetats que enguany ens té preparades, hem conversat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i amb en Ferran Rella, director del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del festival.

Duration:00:36:13