La guerra al dia

L'ofensiva ucraïnesa després de l'avanç sobre Kherson sembla que ha quedat frenada i les tropes russes semblen atrinxerades a les seves posicions. Els bombardejos en zones civils ucraïneses provoquen la condemna internacional. Les anàlisis sobre el poder que encara pugui tenir Vladímir Putin omplen tots els debats. Però mentrestant, al mapa de la guerra, els puntets vermells que senyalen bombardejos d'artilleria i foc creuat apareixen cada dia, incessantment. I darrere d'aquells punts vermells hi ha els soldats, que no tenen nom i que són xifres d'una mobilització, d'una estratègia o d'una estadística de pèrdues. Hem volgut posar veu a dos d'aquests soldats, a Ucraïna, a Dnipró. No són soldats professionals, són els de la primera lleva, els que ja tenien l'experiència de combatre a la guerra del 2014.

A Enerhodar, a la regió de Zaporíjia, hi vivien abans de la guerra onze mil persones que treballaven a la central nuclear més gran d'Europa. Molts han marxat, però d'altres s'han quedat perquè només ells saben com funciona aquesta planta de sis reactors. Les tropes russes controlen les instal·lacions i els carrers de la ciutat des de fa gairebé nou mesos i, segons ens expliquen els que hi van deixar amics i familiars, la situació cada vegada és més dura.

A Energodar, abans de la guerra, hi vivien 53 mil persones i 11 mil treballaven a la Central Nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa. Energodar, a 7 minuts de la central, va ser construïda a principis dels setanta, gairebé al mateix temps que començaven les prospeccions per fer la central. Avui, a Energodar només hi viuen unes 15 mil persones. La resta han fugit de l'ocupació russa i molts s'han instal·lat a la ciutat de Zaporíjia, on l'alcalde, Dmitró Orlov, dirigeix un centre d'ajuda humanitària i assistència social per als seus conciutadans.

La ciutat de Mariúpol s'ha guanyat un lloc destacat en la crònica d'aquesta guerra perquè només iniciar-se l'ofensiva russa va ser escenari d'una de les batalles més intenses que hi ha hagut. Encara avui hi ha milers de persones desaparegudes i els que hi van lluitar són considerats herois pels ucraïnesos. En Vitali Koren només hi havia anat a treballar temporalment, en la construcció d'una planta de la corporació Azovstal, però hi va quedar atrapat. Ens ho explicarà tot, però amb la condició que dinem a casa seva.

La guerra ha desencadenat moltes iniciatives de suport a l'exèrcit o de solidaritat amb els més afectats. I aquí també hi tenen alguna cosa a dir els músics. Cadascú ho farà a la seva manera i els Hatespeech, una d'aquelles bandes que ho triomfa força a l'Spotify ucraïnès, tenen la seva.

El mes de maig el govern ucraïnès va aprovar una legislació que estableix que les persones que col·laborin activament amb Rússia seran perseguides. Actualment ja hi ha dues mil persones detingudes acusades de col·laborar amb l'exèrcit o l'administració russa ocupant. El retorn de les autoritats ucraïneses a Kherson suposa investigar crims de guerra i també els sospitosos de col·laborar amb l'enemic. I ara per ara la principal font d'informació és el que diguin els mateixos veïns i veïnes. El testimoni dels enviats especials a Ucraïna, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz.

Durant vuit mesos, l'exèrcit rus va ocupar la regió i la ciutat de Kherson. Un cop alliberada, els que hi eren i els que hi entren intenten reconstruir tot el que ha quedat desballestat, però també intenten reconstruir el relat del que hi ha passat. Mentre uns comencen a sortir al carrer més confiats, altres comencen a investigar on són els soldats morts a la batalla, on són els habitants desapareguts, què els va passar als que van ser duts als centres de detenció. S'han comès crims de guerra?

Viatgem cap a la ciutat de Kherson, la capital de la regió del mateix nom que a finals de setembre Rússia es va annexionar, juntament amb tres més. La ciutat i els seus voltants van ser ocupats per les tropes russes els primers dies del conflicte quan l'ofensiva russa volia avançar des de Crimea cap al nord. Divendres, 11 de novembre, les forces ucraïneses la van recuperar després de la retirada russa. Kherson era l'única capital regional que el Kremlin havia aconseguit controlar.

Un terç de les centrals elèctriques d'Ucraïna estan malmeses, segons l'empresa estatal d'energia. L'última a afegir-se a la llista ha estat la de Kherson. Els efectes d'aquesta situació es fan sentir en una cafeteria de barri, al carrer, en un mercat o a casa de qualsevol veí, com expliquen els enviats especials a Kíiv, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz.

Els enviats especials de Catalunya Ràdio a Kíiv, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz, constaten sobre el terreny que la xarxa de voluntaris de suport a la guerra continua treballant a ple rendiment a Ucraïna. Mentrestant, el president, Volodímir Zelenski, acusa l'exèrcit rus de cometre crims de guerra a la regió de Kherson, de la qual es va retirar parcialment a finals de la setmana passada. La ciutat encara pateix les conseqüències dels últims combats, i no hi ha aigua ni electricitat.

Ucraïna podria arribar a tenir emmagatzemats fins a 50 milions de tones de cereals per a l'exportació a finals d'estiu, quan s'acabi la collita d'enguany. Però l'exportació, a hores d'ara, és impossible pel bloqueig naval rus dels ports ucraïnesos del mar Negre. Kíiv reclama tenir un paper principal en les converses per trobar una sortida viable per als seus cereals.

Ucraïna ha recuperat els cossos d'una trentena dels últims combatents de la planta metal·lúrgica Azovstal de Mariúpol, segons el govern ucraïnès. Tatiana és l'esposa d'un dels defensors ucraïnesos abatuts en l'última batalla per aquesta ciutat. Els homes del batalló Azov van resistir durant mesos l'embat salvatge de les tropes russes en una resistència numantina qualificada d'heroica pel govern d'Ucraïna. Van donar la vida per Mariúpol, igualment reduïda a pols.

La guerra al Donbass, a l'est d'Ucraïna, centrifuga la població civil cap a regions allunyades del conflicte, més segures, com Vínnitsia, al centre del país. Des de l'inici de la invasió fins ara, Vínnitsia ha registrat l'arribada de més de 162.000 persones, una part dels aproximadament 7 milions de desplaçats interns.

"Soc Mariúpol" és el nom de l'oficina que l'Ajuntament d'aquesta ciutat arrasada per la invasió russa ha obert a Vínnitsia. Es tracta d'un centre per atendre els refugiats que han fugit de la seva ciutat, ara ocupada. Funciona des del 24 de maig. Cada dia registren i atenen les primeres necessitats d'una seixantena de persones. El de Vínnitsia s'afegeix als centres de Dnipró i Zaporíjia, però la municipalitat de Mariúpol preveu obrir-ne més en ciutats d'arreu del país.

El nombre de persones amb estrès posttraumàtic creixerà com a conseqüència de la brutal invasió russa. La majoria arrossegaran el trauma per aquesta acció inhumana, com a mínim, durant els pròxims set anys. Ho ha dit Víktor Liaixkó, ministre de Salut d'Ucraïna. Les dades del govern són contundents: a un 60% de la població del país li cal ajuda psicològica.

Centenars d'escoles ucraïneses, sobretot de l'est, han estat objectiu del foc de l'artilleria pesant russa o bé dels morters, els coets o els atacs aeris de l'exèrcit rus, segons l'UNICEF. Els invasors n'han transformat d'altres en centres d'informació o de subministraments, en refugis o dependències per a ús militar. Aquest curs, l'ensenyament a Ucraïna s'ha hagut de reinventar per sobreviure.

Els habitants de Butxa i d'Irpín, al nord de Kíiv, intenten refer la vida després del sotrac de la guerra. Aquestes dues petites poblacions van ser les primeres que l'exèrcit rus va ocupar ara fa just cent dies.

Ucraïna i Rússia van sumar al voltant d'un 30% de les exportacions mundials de blat els últimes tres anys. Però la invasió russa ha trasbalsat els plans dels ucraïnesos. Promeses a banda, hi ha incertesa perquè es puguin exportar els 25 milions de tones de cereals emmagatzemats a les sitges d'Ucraïna, segons dades d'Alemanya, o que es pugui recol·lectar el cereal sembrat.

Una de les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna és una explosió de patriotisme entre la gent. Un sentiment que s'expressa ja sigui pintant-se la bandera ucraïnesa a les ungles, dibuixant còmics o grans murals. Aquest és el cas de Santa Javelin, una imatge que ha esdevingut icona de la guerra.

La invasió russa d'Ucraïna compleix els primers cent dies. És un conflicte que, malgrat estar roent a l'est i al sud del país, moltes persones de la resta del territori l'han acabat normalitzant. Intenten fer una vida normal. No es tracta d'ignorar-lo, el conflicte plana arreu com una ombra maligna, és una forma per sobreviure.