Se Viene Un Drama

Progenitoris, papes, mames i altres bestiars És igual el que feu, que ho fareu malament. És així i s'hi viu amb més tranquil·litat Siguem sinceres, la majoria, feu el que podeu i això ja és prou Per què, què faríem sense vosaltres? Sí, nosaltres, descendents, filles i fills i altres dimonis Sempre queixant-nos, necessitats d'amor i demanant més i més sense parar O aguantant simbiòticament les nostres respectives irresponsabilitats afectives? ‍ Ser progenitor és molt complicat i ser descendent també i quan a sobre has d'ajuntar-te amb l'altre la relació és una bomba. Parlem precisament d'això drammàtiques. De la complicada relació entre aquests actors socials i de la institució que aquesta representa. Com sempre, crispetes , gintònic ben carregat que aquest episodi és fortet i play.✨

Ai l'amor drammàtiques... ♥️☁️ A totis ens encanta estimar i que ens estimin, sempre de forma sana és clar. Però, que passa quan ens toca estimar-nos a nosaltres mateixes? D'això parlem precisament en aquest capítol, d'autoestima Sí, sabem que és un tema íntim, personal i que cadascuna el porta el millor que pot i que sap No jutgem, ja sabeu que aquest és el vostre espai segur de confiança Però debatem sobre què és exactament o de qui depèn realment Ja sabeu de sobres com va la cosa, o no? Crispetes , begudeta i play ✨

Amiguis, amigues, amics, avui parlem de vosaltres, de nosaltres, del vincle que ens uneix... ✨ Som amigues? Ens agrada ser-ho? Què és ser amic i que diferencia els amics dels que no ho són? L'amistat a debat, mentre ens cuidem i ens estimem! Serviu-vos el que us vingui de gust , crispetes , poseu play, i a riure ‍♂️

Avui el drama se'ns ve fort, dramàtiques... Avui venim a parlar de tots aquells cops que des de l'invisible o la impunitat, algú amb més poder que nosaltres ha exercit el seu poder fent-ne abús... Poc més a dir i molt a escoltar. Sobretot perquè tenim una convidada que us deixarà pati difuses i esbalaïdes. Avui, amb la Laura Pau, parlem d'abús de poder. Trifàsic de Baileys , crispetes , i avui un mig somriure trencat. Play i a pensar ‍♂️✨

És un fantasma? Energia?⚡ Una creença? O imaginació? ️ O totes alhora? Misticisme i pau mental, en què convergeixen? Les religions no són o no haurien de ser l'única manera d'estar en contacte amb la nostra espiritualitat. De fet, és una cosa íntima i personal. Una eina que ens connecta amb allò que molt sovint no es pot explicar o que encara està per descobrir. Fins i tot, l'escepticisme és una forma d'espiritualitat. No creure en res és creure en alguna cosa, no? Avui estem místiques i transcendents, drammàtiques. Crispetes , begudeta i play ‍♂️✨

Per què fer-ho avui si ho pots fer demà? Perquè de vegades ens pot la mandra i de vegades ens fa mandra que critiquin la feina que fem, i llavors, sigui com siguis, recordes la senyoreta que quan feies 6è et deia: 'A l'ESO no ho podreu deixar tot per l'últim moment.' Spoiler: sí que es pot. Tret d'amb el fet d'escoltar-nos. No ens procrastinis. Avui fem birra, crispetes, i play.

Amor, pots...? No. Creus que podria...? No. He pensat que... No. Confrontar el fet que ens diguin no, o fins i tot el fet d'haver de dir-lo, és un drama a l'alçada del millor dels nostres episodis... I d'això parlem avui. Com ens enfrontem a la paraula maleïda? Com diem no? Com assumim un no? Com sempre, en realitat... una copa de cava, crispetes, play i a riure una estona...

Avui, Dramàtiques, ens estimem i ens desestimem. Ahir va ser Sant Valentí i nosaltres aprofitem per desfullar la margarida de les flors del mal del romanticisme heteropatriarcal... O no? Alguna traïdora entre nosaltres està enamorada de l'amor romàntic? Hauràs d'escoltar-nos per saber-ho... Avui fa dia de sex on the beach, crispetes, i play...

Que ser emprenedor és el nou esclavatge, ja ho sabíem... I que si la precarietat fos un estat, la cultura seria la seva capital, també Per això, dramàtiques, avui venim amb un beef dels macos Per què costa tant aconseguir que les amigues et donin suport, et difonguin, i entre totis, fent xarxa, avancem plegades capa la victòria final? Avui venim fortetes, avisades esteu... Com sempre drammàtiques, crispetes , alcohol o suc o el que vulgueu i play ✨

Si bé ja ens hem confessat, ara ens toca demanar perdó drammàtiques. Perdó per què? Podeu preguntar-vos. Per la culpa pot ser? És necessari demanar sempre perdó? Quin pes social té? I si no ho sentim? Pots demanar perdó sense entendre el perquè? Perdonar és més important per a tu o pels altres? Perdoneu per tanta pregunta amiguis, però són tantes les embrolles de sentir... o no? Ja sabeu que toca, crispetes , gintònic o el que vulgueu per beure , play i a gaudir!✨ ‍♂️

Arriba l'any nou i diuen que els canvis de cicle van bé per fer foc nou...✨ I per començar havent fet net, va bé buidar el pap abans... ‍ Així que avui venim amb el capítol més íntim i trepidant dels que hem fet fins ara Avui, sacerdotesses del dramatisme, venim a confessar-nos dels nostres pecats...✝️ Sigueu benvolents i rieu una estona Per un capítol àcid, un bon Pisco Sour , crispetes , i play! ‍♂️

'-Mirall mirallet, d'aquest pòdcast, qui és el més llest? -Per més que a les Deforme Semanal us vulgueu semblar, ni a les Tresines heu arribat!' Què hem fet per merèixer això? Parlem del que es considera i del que considerem intel·ligència, de la seva utilitat i la seva necessitat, de nosaltres i del món. Venen festes familiars i, abans d'atabalar-te amb dinars i sopars, fes-te crispetes , fes-te un té , un xupito de whisky , i prem play!✨ ‍♂️

Dramàtiques! Acaba l'any i arriba el Cap d'Any...✌ (ja gairebé és 2024?) Però abans de celebrar encara tenim uns dies per rumiar... Rumiar sobre el pas del temps i el fet que ens fem velles! Horror! O, no? En aquest capítol parlem sobre com es viu arribar a ser personetes grans i les seves realitats. Com és costum, crispetes , begudeta , i play! ✨

Ser de poble o de ciutat, aquesta és la qüestió De vegades, fins i tot suposa vides i realitats paral·leles que fan més por que el món al revés de Stranger Things... Quina relació tenen ciutat i poble? Què et fa ser de poble o de ciutat? I vosaltres? Sou més de natura o d'anonimat tumultuari? Avui toca una ratafia o uns aires de Montserrat, crispetes i play!

Dramàtiques, quin mal fa passar un dol! Dir adeu és una merda Sigui una amiga, una parella o un familiar. O fins i tot una samarreta! O no? Fa mal fins i tot el dol d’una relació quan l’altra persona no ha traspassat. Com deixem anar? Com vivim els adeus? Del tipus que siguin? Nosaltres no us diem adeu, sinó que us convidem a unir-vos a aquesta conversa en l’episodi d’avui. Ja sabeu, crispetes, begudeta… i play ✨ ‍♂️

1, 2, 3, drink! 1, 2, 3, drink! 1, 2, 3, drink! 1, 2, 3, drink! Tantes coses que no hauríem de fer, però necessitem fer... Que no volem fer, però fem... Totes tenim petites addiccions. I què hi ha millor que poder riure i desfer estigmes? Escoltar-nos! Efectivament! Poseu play, relaxeu-vos i riguem juntes del drama! ‍♂️✨ Let’s swing from a chandelier!

Mea culpa, mea culpa, mea màxima culpa... Jurem pel nostre nom i el nostre drama, mai tornar a sentir culpa per gaudir! Perquè el plaer, sigui quin sigui, sigui motiu de celebració, i perquè escoltar-nos, com a gran plaer que és, sigui sempre una gran festa. Per tot això, convida una amiga, obriu una ampolla de vi per compartir-la, i premeu el play plegades, que els plaers sempre són més plaents en companyia...

Dramàtiques… Ser o no ser Aquesta és la qüestió… Excepte si ets bisexual, que llavors, dramàtica, t’ho qüestionen tot! El passat dissabte 23 de setembre va ser el dia de la visibilitat bisexual I com no, nosaltres estimades, aprofitem per parlar de com ser bisex és una aventura nivell Dragon Kahn Sobretot en una societat cis heteropatriarcal binària en la que la bifòbia està més que present. Així doncs, per una bisexualitat visible i orgullosa Play, crispetes, rom amb cola i a riure! ✨

Estimades dramàtiques✨, torna el malson que us torturarà cada quinze dies durant tot el curs amb la nostra segona temporada… Efectivament, tornem. Us ho esperaveu? O esperaveu que ens haguéssim enfonsat i no tornessim? O potser esperaveu que ens hagués fitxat un gran mitjà i trobarnos a CatRàdio, Ràdio Primavera Sound o en exclusiva a Spotify? De moment tornem amb alguns detalls diferents. Però prou, si fa no fa, igual que estavem la temporada passada. Avui parlem d’això, d’esperar, i de les ideacions que fabulem mentre esperem… Ai… les expectatives… Com sempre, mojito, crispetes, play✨

Ens ha passat volant, però ja se’ns ha passat la primera temporada! Hem rigut, hem begut, i fins i tot hem dit alguna cosa interessant! Ha estat un plaer enorme acompanyar-vos aquest temps, que ens hàgiu acompanyat, i haver compartit aquest humil espai amb totes vosaltres. Després de l’estiu tornarem amb més drames, però ara ens martiritza un neguit… Nosaltres estem prou orgulloses del programa però… som mediocres? Gintonic, crispetes, play… i jutgeu vosaltres mateixes!