Tenim paraula

De què estan tan contents, els gínjols? Diem estar més content, més trempat o més eixerit que un gínjol sense haver-nos preguntat si un gínjol és un animal, una planta o un pastor del Pirineu. Al "Tenim paraula" coneixerem el gínjol, el ginjoler i encara més: descobrirem què se'n fa, de la fusta, un instrument que només sona bé si és del ginjoler.

Analitzem una de les dotze incorporacions noves al DIEC (les altres són betlem, botulisme, gentrificació, gentrificar, embolicat, embullat, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, tarat i sordcec) amb un expert en tota mena de paraules, sobretot antigues: el paleògraf Jesús Alturo, autor amb Tània Alaix del llibre de l'any. A "Lletres que parlen" ens revelen que les Homilies d'Organyà no van ser el primer text en català! El passat, el present i el futur de la llengua en un mateix capítol.

És cert que "botifler" ve del francès? Una de les paraules més sonores del català podria venir d'una flor bonica, segons explica el Pau Vidal. La Cabré defensa que la flor bonica és ella; en Canosa, que el garden és seu, i a partir d'aquí ens fiquem en un jardí. Botiflers, nacionalismes i una fantasia heràldica amb la perla de l'Andrea Jofre.

Donem la benvinguda al poeta Josep Pedrals, que s'incorpora a l'equip del "Tenim paraula!". La Maria Climent, l'Andrea Jofre i la Maria Rodríguez el reben amb una mançana que no és de la discòrdia, ans al contrari. Aquí hi trobareu mançanes, pomes, illes de cases, grecs i romans i uns "collons de poma" que ens duu el nou alumne Pedrals. I Pink Lady per a tothom!

Comencem la segona temporada del "Tenim paraula"! i ens retrobem amb els lletraferits Canosa, Jofre, Rodríguez i Cabré-Verdiell. Tots ells arriben acompanyats de passerells, coloms, mixons, uns ous Kinder i un Hegel trilirí (al "Tenim paraula" hi passen coses molt estranyes¿). Passeu, passeu, que això és casa vostra. Si és que hi ha cases d'algú.

Amb "Adeu" acomiadem la primera temporada del "Tenim paraula", i la Maria ens recorda com cada dia encomanem molta gent a anar amb Déu. Per Pons Alorda, la paraula del dia és 'arruix' i en Canosa prefereix una expressió: "a pastar fang". Al carrer la gent ens parla de com afronten l'hora dels adeus i la Perla té l'última paraula.

Amb "Xiuxiuejar", al "Tenim paraula" no existeix la divisió que hi ha arreu del país, en Pons Alorda es queda sol. La Roser en detesta la sonoritat i en Jaume, per fer-la enfadar, reivindica la paraula "xeixa". La Climent directament ni la diu, però com que no hi ha lingüistes en aquest capítol, tot s'hi val. Al carrer, i també a l'estudi, la relació amb el català dels qui no han nascut a Catalunya. I a "La perla", les paraules preferides dels catalans.

Amb "Rauxa" parlem, segons en Canosa, d'una paraula segrestada, bessona, Dr. Jekyll i Mr. Hyde... La Roser diu que d'allà on ve ella de la rauxa en poden dir "futris" i en Pau aprofita el benentès per parlar de rebel·lió. Al carrer toca perdre els papers mentre la Perla ens parla d'escriptors que van renegar de la seva obra.

Amb "Querella" tornem a ser a la Llibreria Ona per parlar de 'queri', que no és una abreviatura de Queralt, segons diu la Maria, que també denuncia la situació del català a la justícia. En Pons Alorda ens explicarà que "ets pur" a Mallorca no té pas un bon significat i la Roser avisa que si la vols insultar ho facis de la següent manera: pregadeu de rostoll. Toca resoldre al carrer si som gent de pau o no, i a la Perla, Jacint Verdaguer queixant-se.

Amb "Badar" la Maria Rodríguez parlarà de badabadoc i de l'efecte que patiu quan hi ha un accident al carril contrari de l'AP-7. En Canosa recorda la infància, "nen, no t'encantis", i en Pons Alorda ens descobreix la base de la seva inspiració: les piscines. Al carrer, baden els catalans? I a la Perla, la porta de Santa Eulàlia, Ramon Berenguer IV i la Boqueria.

Amb "Bajoca" la Climent ens condueix per les terres del sud: coqueret, aireta, embustero¿ En Pons Alorda aprofita la bajoca per parlar dels millors insults mallorquins i la Roser ho porta tot cap a l'etnopoètica i els retrucs. Al carrer posem a prova els barcelonins amb la gastronomia catalana i les seves varietats dialectals, i la Perla aprofita per parlar d'un llibre de cuina de l'any 1324.

Amb "Socarrat" tornem a visitar la llibreria Ona. La Maria Rodríguez ja us avisa que no la busqueu al diccionari o acabareu parlant de rajoles, la Roser avui ve amb el verb soflimar i en Pons Alorda declara que és un bon dia per "acabar fet carbonissó". Al carrer descobrim què "socarra" el personal i a la Perla és un dia per a cançons críptiques.

Capítol 39. Amb "Escarràs" Maria Rodríguez, la persona que més treballa del programa, explica l'origen d'una paraula amb vuit cognoms catalans. En Canosa ens apropa a la nostra natura i a la seva obsessió amb el país fracturat "Catalunya s'acaba a la Panadella" i, en canvi, en Pons Alorda destaca "maldar", una paraula que enganya. A la Perla toca recuperar un clàssic, l'Scrabble.

Capítol 38. Amb "Sarsuela" tenim un programa especial des d'Ona Llibres, on coneixem la mare de la Roser i en Pons Alorda canta en directe. Però evidentment parlem de llengua, agraïm a un palau una de les poques coses bones que ens ha donat, la Maria Rodríguez s'atreveix a diferenciar graus de castellanisme entre "bueno" i "vale" i també desvela el significat de gadagang o mújol (viuen al mar). Amb la Martina tenim l'oportunitat d'escoltar una de les protagonistes de l'última edició d'"Eufòria".

Capítol 37. Amb "Anarquia" renunciem a la presència de lingüistes perquè pugui fluir sense entrebancs. La Climent ens apropa tot un argot fantàstic de les Terres de l'Ebre: "apo", "ec"... En Pons Alorda es manté absolutament fidel a l'"idò" i al ja convertit en un clàssic "uep". I la Roser acaba tan amunt que per poc no organitza una revolució tot llegint Carles Hac Mor. Al carrer és dia de "rotòndoles", "buenos" i "planazos", i a la Perla, d'esperanto.

Capítol 36. Amb "Fressa" Maria Rodríguez desgrana les divisions que provoca el significat i l'ús de la paraula, però nosaltres sortim a preguntar per Sitges i descobrim que no és senzill. Per en Pons Alorda, passa de fer-la servir, però per un bon motiu: té una altra paraula tant o més bonica. A en Canosa la contaminació l'ha desvinculat de bona part del llenguatge i, a la Perla no tenim paraula, intentem arribar al silenci absolut.

Capítol 35. Amb "Malastruc" parlem de l'enterramorts de la infància de la Roser, en canvi, en Canosa, mira cap al passat, però també cap al futur: com no tenim destí, l'hem de crear. I en el cas concret els catalans "de les pedres en fem pans". En Pau: ni cap endavant, ni cap endarrere, a dalt de tot, per explicar-nos d'on ve la paraula d'avui. A la Perla, un mirall trencat: al carrer identifiquem persones carregades de malastrugança i la Martina entrevista la Julieta.

Capítol 34. Amb "Becaina" la Maria Rodríguez ha vingut a parlar de les parts dels ocells. En canvi, en Canosa avui fa de sociòleg: desgrana la becaina al poble vers la ciutat. I en Pons Alorda us ajudarà a tot el contrari: no dormiu i aneu a la Casa Usher. Al carrer parlem de com dorm la gent de Sitges i a la Perla agafem una màquina del temps.

Capítol 33. Amb "Petó", la Climent torna a portar la contrària, per poc no es posa a parlar de peces de roba. En Pau dona lliçons d'intervocàliques i en Canosa parla del Pallars, de Casablanca i dels 90. Al carrer descobrim si els joves barcelonins sabrien estimar correctament altres parts del territori i a l'estudi ens visita Marcel Farinelli, un historiador de l'Alguer que ens acosta una realitat que, per desgràcia, ens queda lluny.

Capítol 32. Amb "Diacrític" ens endinsem en una crisi de país: la reforma dels accents diacrítics. A en Canosa, fins i tot, aquest canvi ha arribat a fracturar-lo a ell mateix. La Maria ens farà una radiografia de la seva història i de com han sobreviscut els que han sobreviscut. En Pons Alorda, per la seva banda, parlarà d'emocions i sentiments lingüístics. I tornem a França per visitar Ràdio Arrels, on des de Perpinyà mantenen una ferma lluita per la llengua. A la Perla, anem al principi del principi: el grec.