La previa del Liceu

El drama francés Léonore, ou l’amour conjugal en que se basa Fidelio pertenecía a un género muy popular en los años de la Revolución francesa, la pièce à sauvetage, en que los héroes, que representan a las fuerzas del bien, triunfan en una situación de grave peligro después de una serie de avatares, con una visión optimista de los valores positivos de la justicia y la razón.

El drama francès Léonore, ou L’amour conjugal en què es basa Fidelio pertanyia a un gènere molt popular en els anys de la Revolució Francesa, la pièce à sauvetage, en què els herois, que representen les forces del bé, triomfen en una situació de greu perill després d’una sèrie d’avatars, amb una visió optimista dels valors positius de la justícia i la raó. L’acció transcorre a Sevilla, al segle xvii, en una terrible presó militar governada pel cruel Don Pizarro, que hi té presoner secretament el seu pitjor enemic, Florestan, que s’ha atrevit a proclamar unes veritats que el delaten.

La cenerentola, ossia La bontà in trionfo es producto de un encargo hecho a Rossini por el Teatro Valle de Roma. La censura pontificia prohibió la obra prevista por inmoral, y la precipitada solución fue optar por musicar la famosísima fábula de Charles Perrault, La Cenicienta. Rossini y Ferret relevaron sus atributos tradicionales y eliminaron los aspectos mágicos y fabulosos de la versión original de Perrault y Grimm. La cruel madrastra se convierte en un tiránico padrastro, el grotesco don Magnifico, incapaz de vencer las grietas de su pasado.

La cenerentola, ossia La bontà in trionfo és producte d’un encàrrec fet a Rossini pel Teatro Valle de Roma. La censura pontifícia prohibí l’obra prevista per immoral, i la precipitada solució va ser optar per musicar la famosíssima faula de Charles Perrault, La Ventafocs. Rossini i Ferret van rellevar els seus atributs tradicionals i eliminaren els aspectes màgics i fabulosos de la versió original de Perrault i Grimm.

Bartók, en su partitura de 1911, firma la obra de arte, que es, en definitiva, un auténtico estudio de la soledad, de la falta de comunicación e ilusión frente a la realidad.

Bartók, en la seva partitura de 1911, signa l’obra d’art, que és, en definitiva, un autèntic estudi de la soledat, de la manca de comunicació i il·lusió enfront de la realitat.

Orgia es un coencargo y una nueva coproducción entre el Teatro Arriaga Antzokia de Bilbao, el Festival Castell de Peralada y el Gran Teatre del Liceu que integra muchos ingredientes fascinantes, entre ellos, la presentación de la última partitura lírica de Hèctor Parra, uno de los compositores catalanes con mayor proyección internacional. A su lado, Calixto Bieito pondrá toda su genialidad en la disección de los personajes protagonistas en esta trágica historia autodestructiva en la que presenciamos la batalla sexual de un matrimonio.

Orgia és un coencàrrec i una nova coproducció entre el Teatro Arriaga Antzokia de Bilbao, el Festival Castell de Peralada i el Gran Teatre del Liceu que integra molts ingredients fascinants, entre ells, la presentació de la darrera partitura lírica d’Hèctor Parra, un dels compositors catalans amb més projecció internacional. Al seu costat, Calixto Bieito posarà tota la seva genialitat en la dissecció dels personatges protagonistes en aquesta tràgica història autodestructiva en la qual presenciem la batalla sexual d’un matrimoni.

Con El Mesías tenemos un perfecto ejemplo avant la lettre de historias de fe, sanación y resurrección (seguirán títulos como Parsifal y Paulus). Este capolavoro de il caro Sassone, contemporáneo de Bach y Vivaldi, ya le valió la posteridad. Tal como nos cuenta Stefan Zweig, Händel recibió un encargo para componer un oratorio sobre la Resurrección que debía ser entregado en solo 24 días. Unos meses más tarde, el 13 de abril de 1742, El Mesías se estrenará en Dublín. Händel morirá 17 años después no sin haber escuchado por última vez su partitura favorita.

Amb El Messies tenim un perfecte exemple avant la lettre d’històries de fe, curació i resurrecció (seguiran títols com ara Parsifal i Paulus). Aquest capolavoro d’il caro Sassone, contemporani de Bach i Vivaldi, ja li va valer la posteritat. Tal com ens explica Stefan Zweig, Händel va rebre un encàrrec de fer un oratori sobre la Resurrecció per ser entregat en només 24 dies. Alguns mesos més tard, el 13 d’abril del 1742, El Messies serà estrenat a Dublín. Händel morirà 17 anys més tard no sense haver escoltat per darrera vegada la seva partitura preferida.

L’Orfeo, favola in musica, estrenada el 24 de febrero de 1607 en una pequeña sala del Palacio Ducal de Mantua, es casi la primera ópera o, en cualquier caso, la más antigua conservada completa. Era el inicio de una nueva era: el Oracolo della musica ponía en práctica el lenguaje experimental que ya utilizaba en sus últimos madrigales, desarrollando un nuevo lenguaje sonoro que representaría la transición entre el Renacimiento y el Barroco. El texto literario asumía una perfecta comunión con la música, y se convirtió en un entretenimiento cortesano de enorme interés e ilimitadas posibilidades.

L’Orfeo, favola in musica, estrenada el 24 de febrer del 1607 en una petita sala del Palau Ducal de Màntua, és gairebé la primera òpera o, en tot cas, la més antiga conservada completa. Era l’inici d’una nova era: l’Oracolo della musica posava en pràctica el llenguatge experimental que ja utilitzava als seus darrers madrigals, tot desenvolupant un nou llenguatge sonor que representaria la transició entre el Renaixement i el barroc. El text literari assumia una perfecta comunió amb la música, i va esdevenir un entreteniment cortesà d’enorme interès i de possibilitats il·limitades.

Envidias y conspiraciones, mezcladas con pasiones amorosas, política, celos, venganzas y el perdón final confluyen en una obra maestra de Verdi. En Nápoles, la ópera despertó las iras y prohibiciones de la censura: no se podía asesinar a un rey en el escenario, había dificultades para mostrar escenas de brujería, ante la infidelidad debía haber remordimiento y los conspiradores tenían que odiar al duque por motivos hereditarios…, así, el compositor se vio obligado a hacer adaptaciones importantes y a transportar la trama de Suecia al Boston de finales del siglo XVII.

Enveges i conspiracions, barrejades amb passions amoroses, política, gelosia, venjances i el perdó final conflueixen en una obra mestra de Verdi. A Nàpols, l’òpera va despertar les ires i prohibicions de la censura: no es podia assassinar un rei a l’escenari, hi havia dificultats per mostrar escenes de bruixeria, davant de la infidelitat hi havia d’haver remordiment i els conspiradors havien d’odiar el duc per raons hereditàries…, així, el compositor es va veure obligat a fer adaptacions importants i a transportar la trama de Suècia al Boston de finals del segle XVII.

La producción con que Bieito debutó en el mundo de la ópera en el lejano Festival de Peralada de 1999 se ha vuelto mítica. En ella la libertad es innegociable e irrenunciable, y Carmen conserva sus contornos profundamente ibéricos y el temperamento ardiente. Esta rebelde es una criatura totalmente contemporánea. Tentadora e indulgente, vive en un deseo urgente de existir plenamente.

La producció en què Bieito va debutar en el món de l’òpera en el llunyà Festival de Peralada del 1999 ha esdevingut mítica. En aquesta, la llibertat és innegociable i irrenunciable, i Carmen conserva els seus contorns profundament ibèrics i el temperament ardent. Aquesta rebel és una criatura totalment contemporània. Temptadora i indulgent, viu en un desig urgent d’existir plenament.

Estrenada en el Théâtre du Palais-Royal de París el 4 de diciembre de 1693, presenta una riqueza musical y una fuerza dramática abrumadoras. Su argumento nos narra una historia de traición, mito, ira y brujería en la que Médée, abandonada por su esposo Jason, usará su magia para una terrible venganza: envenenará a su rival Créuse y matará a sus propios hijos con la finalidad de destrozar la felicidad de su esposo. Jason sobrevivirá para prolongar su sufrimiento. Un ejemplo de violencia vicaria, ante la imposibilidad de encontrar un nuevo camino. Una patología nacida de la infinidad de grietas imposibles de superar.

Estrenada al Théâtre du Palais-Royal de París el 4 de desembre del 1693, presenta una riquesa musical i una força dramàtica aclaparadores. El seu argument ens explica una història de traïció, mite, ira i bruixeria en la qual Médée, abandonada pel seu espòs Jason, farà servir la seva màgia per a una terrible venjança: enverinarà la seva rival Créuse i matarà els seus propis fills amb la finalitat de destrossar la felicitat del seu espòs. Jason sobreviurà per prolongar el seu sofriment. Un exemple de violència vicària, davant la impossibilitat de trobar un nou camí. Una patologia nascuda de la infinitat d’esquerdes impossibles de superar.

El Liceu recupera la producción que abría de nuevo el teatro después del catastrófico incendio de 1994. Firmada por Núria Espert, la ópera se sitúa en la ciudad imperial de Pekín, donde la princesa Turandot protege su virginidad bajo un juramento: solo se podrá casar con aquel hombre de sangre real que resuelva tres enigmas que ella misma dictará. El que fracase morirá. El régimen y la tiranía de una mujer incapaz de amar, que se niega a convertirse en humana, que prefiere ser una institución y que impone un estado de vigilancia en el que los hombres son sacrificados.

El Liceu recupera la producció que obria de nou el teatre després del catastròfic incendi del 1994. Signada per Núria Espert, l’òpera se situa a la ciutat imperial de Pequín, on la princesa Turandot protegeix la seva virginitat sota un jurament: només es podrà casar amb aquell home de sang reial que resolgui tres enigmes que ella mateixa dictarà. Qui fracassi morirà. El règim i la tirania d’una dona incapaç d’estimar, que es nega a convertir-se en humana, que prefereix ser una institució i que imposa un estat de vigilància en el qual els homes són sacrificats.